La cirurgia reconstructiva urològica pot estar indicada quan una alteració anatòmica impedeix que alguna part de l’aparell urinari o genital funcioni correctament i no es pot resoldre de manera adequada amb tractaments més conservadors.

Entre els principals àmbits de la cirurgia reconstructiva hi ha:

• Reconstrucció de la uretra: permet reparar un estrenyiment o una lesió de la uretra que dificulta el pas de l’orina (estenosi uretral). Segons la localització, l’extensió i els tractaments previs, poden ser necessàries diferents tècniques de reconstrucció de la uretra (uretroplàstia).
• Reconstrucció dels urèters: indicada quan un urèter presenta un estrenyiment, una obstrucció, una lesió o una pèrdua de teixit que impedeix que l’orina circuli correctament des del ronyó fins a la bufeta. L’objectiu és restablir aquest pas i protegir la funció renal.
• Reconstrucció de la bufeta i del tracte urinari inferior: inclou diferents procediments destinats a recuperar o millorar la capacitat d’emmagatzemar i expulsar l’orina en determinades alteracions complexes. En alguns casos pot ser necessari ampliar, reparar o reconstruir parcialment la bufeta o les estructures que hi estan relacionades.
• Reparació de fístules urinàries: les fístules són comunicacions anormals entre una part de l’aparell urinari i una altra estructura, com la vagina, l’intestí o la pell. Quan està indicada la cirurgia, l’objectiu és tancar aquesta comunicació i recuperar el funcionament normal de les estructures afectades.
• Reconstrucció després d’una cirurgia o altres tractaments: algunes intervencions quirúrgiques, la radioteràpia o altres tractaments poden provocar alteracions de les vies urinàries que necessitin una reconstrucció posterior. El tipus de cirurgia dependrà de la localització i l’extensió del dany.
• Reconstrucció de malformacions congènites: algunes anomalies de l’aparell urinari o genital presents des del naixement poden requerir una o diverses cirurgies reconstructives. La indicació i el moment de la intervenció depenen del tipus de malformació, la seva repercussió funcional i l’edat de la persona. En la infància, aquest àmbit es desenvolupa específicament dins de la cirurgia urològica pediàtrica.
• Cirurgia reconstructiva genital: determinades lesions, malformacions, seqüeles de tractaments o cirurgies prèvies poden requerir procediments destinats a reconstruir estructures genitals i recuperar-ne, quan sigui possible, la funció. En alguns casos, l’abordatge requereix la participació coordinada dels equips d’Urologia Reconstructiva i d’Andrologia. La Fundació inclou aquesta col·laboració en l’abordatge de la cirurgia genital complexa.

Reconstruccions urològiques complexes:

Algunes situacions afecten diversos segments de les vies urinàries, presenten una anatomia especialment complexa o han estat sotmeses a múltiples intervencions prèvies. En aquests casos, pot ser necessari combinar diferents tècniques reconstructives i planificar el tractament en diverses etapes.

L’objectiu no és únicament corregir una alteració anatòmica, sinó aconseguir una reconstrucció que ofereixi el millor resultat funcional possible a llarg termini, tenint en compte aspectes com el pas adequat de l’orina, la protecció de la funció renal, el funcionament de la bufeta, la continència i la qualitat de vida.

Com es realitza?

La cirurgia reconstructiva urològica engloba procediments molt diferents, per la qual cosa la preparació, la durada de la intervenció, el tipus d’anestèsia i la recuperació varien segons l’estructura que cal reconstruir i la complexitat de cada cas.

Abans de la intervenció es realitzen les proves necessàries per conèixer amb precisió l’anatomia i el funcionament de les vies urinàries. Segons el problema, poden ser necessàries proves d’imatge, exploracions endoscòpiques o estudis funcionals. També és important conèixer les intervencions o tractaments previs, ja que poden condicionar la planificació de la reconstrucció.

Diferents abordatges quirúrgics:

Segons el tipus de reconstrucció, es poden utilitzar diferents vies d’abordatge:

• Cirurgia oberta: permet accedir directament a la zona que cal reconstruir. Continua sent necessària en determinades reconstruccions, especialment quan són complexes o requereixen l’ús d’empelts o altres teixits.
• Cirurgia endoscòpica: permet accedir a les vies urinàries a través dels conductes naturals, sense incisions externes. Pot estar indicada en determinades alteracions, tot i que no sempre ofereix una solució definitiva i no és adequada per a totes les reconstruccions.
• Cirurgia laparoscòpica: permet realitzar determinades reconstruccions a través de petites incisions a l’abdomen, utilitzant una càmera i instrumental específic.
• Cirurgia assistida per robot: pot utilitzar-se en reconstruccions seleccionades dels urèters, la bufeta o altres estructures. La visió tridimensional ampliada i els instruments articulats faciliten la dissecció i la realització de sutures precises en espais de difícil accés. Com en qualsevol cirurgia robòtica actual, el sistema assisteix l’equip quirúrgic, però no pren decisions ni opera de manera autònoma. Llegeix més sobre Cirurgia robòtica urològica.

L’elecció entre aquests abordatges no depèn només de la complexitat de la cirurgia. Es valoren les característiques de l’alteració, les intervencions prèvies, l’estat dels teixits i les necessitats de cada persona.

Després de la intervenció:

Després d’una reconstrucció de les vies urinàries pot ser necessari mantenir temporalment una sonda o un altre sistema de drenatge perquè l’orina circuli sense interferir en la cicatrització de la zona reconstruïda.

El temps que cal mantenir-lo varia molt segons la intervenció. Per exemple, després d’una reconstrucció de la uretra (uretroplàstia) és habitual mantenir temporalment una sonda i comprovar que la zona ha cicatritzat adequadament abans de retirar-la.

La recuperació també depèn del procediment. L’equip assistencial indicarà quan es poden reprendre progressivament l’activitat física, la feina, les relacions sexuals i altres activitats quotidianes.

Seguiment a llarg termini:

L’objectiu de la cirurgia reconstructiva no és només aconseguir una bona recuperació després de la intervenció, sinó mantenir un bon resultat funcional al llarg del temps.

En funció de la reconstrucció realitzada, els controls poden servir per valorar el pas de l’orina, el buidatge i funcionament de la bufeta, la continència o la funció dels ronyons. Algunes alteracions poden tornar a aparèixer amb el temps, per la qual cosa és important seguir els controls indicats encara que no hi hagi símptomes. En el cas de la cirurgia reconstructiva uretral, per exemple, les guies europees recomanen un seguiment específic després de la intervenció per detectar possibles recurrències.