La Fundació ↗︎
La cirurgia urològica pediàtrica comprèn els procediments quirúrgics destinats a tractar malalties i alteracions de l’aparell urinari i genital en infants i adolescents. Moltes d’aquestes patologies són presents des del naixement (congènites), tot i que altres poden aparèixer durant el creixement. L’objectiu de la cirurgia és corregir l’alteració anatòmica o funcional, protegir la funció dels ronyons i de la bufeta i afavorir un desenvolupament adequat. Segons cada cas, es poden utilitzar tècniques endoscòpiques, cirurgia oberta o abordatges mínimament invasius, com la laparoscòpia i la cirurgia assistida per robot. Llegeix més sobre: Urologia Pediàtrica a la Fundació Puigvert. L’aparell urinari dels infants està en desenvolupament i les seves dimensions i característiques anatòmiques són diferents de les de les persones adultes. Per això, tant la indicació d’una intervenció com el moment més adequat per realitzar-la s’han de valorar individualment. En alguns casos, una alteració detectada durant l’embaràs o després del naixement només requereix seguiment periòdic. En d’altres, la cirurgia pot ser necessària per facilitar la sortida de l’orina, evitar infeccions, protegir els ronyons o reconstruir una estructura de l’aparell urinari o genital. La cirurgia urològica pediàtrica pot formar part del tractament de diferents patologies. Entre les principals hi ha: Llegeix més sobre: Malalties congènites urològiques. En Urologia Pediàtrica, l’objectiu no és únicament solucionar un problema immediat. Algunes alteracions poden afectar progressivament la funció renal, el funcionament de la bufeta, la continència urinària o, en determinades patologies, la futura funció sexual i reproductiva. Per això, el tractament quirúrgic té en compte tant el resultat de la intervenció com la salut urològica futura de l’infant i la seva qualitat de vida a llarg termini. La cirurgia urològica pediàtrica inclou diferents tècniques. L’elecció depèn de la patologia, l’edat i les dimensions de l’infant, les estructures que cal tractar i la complexitat de cada intervenció. Permet accedir a determinades parts de l’aparell urinari a través de les vies naturals, utilitzant instruments de dimensions adaptades a l’edat pediàtrica i sense necessitat de fer incisions externes. Es pot utilitzar, entre altres indicacions, per diagnosticar o tractar determinades obstruccions de la uretra, alteracions de la bufeta, reflux vesicoureteral o pedres a la via urinària (litiasi urinària). Continua sent necessària en determinades malformacions o reconstruccions complexes. Permet accedir directament a les estructures que s’han de reparar o reconstruir i pot ser l’abordatge més adequat segons l’edat, l’anatomia i les característiques de la patologia. La laparoscòpia permet realitzar determinades intervencions mitjançant petites incisions per les quals s’introdueixen una càmera i els instruments quirúrgics. Aquest abordatge mínimament invasiu pot utilitzar-se en diferents procediments sobre el ronyó, els urèters i altres estructures urològiques, sempre que sigui adequat per a les característiques de l’infant i de la intervenció. La cirurgia assistida per robot és una evolució de la cirurgia mínimament invasiva especialment útil en procediments que requereixen una dissecció i una reconstrucció precises. La visió tridimensional ampliada i la mobilitat dels instruments faciliten els moviments quirúrgics en espais anatòmics petits i la realització de sutures de gran precisió. Com en qualsevol cirurgia robòtica actual, el sistema assisteix l’equip quirúrgic, però no pren decisions ni opera de manera autònoma. Una de les seves aplicacions més consolidades en Urologia Pediàtrica és la pieloplàstia, una intervenció destinada a corregir l’estrenyiment de la unió entre el ronyó i l’urèter (estenosi de la unió pieloureteral). La cirurgia robòtica també es pot aplicar, en casos seleccionats, a altres procediments reconstructius sobre els urèters, la bufeta o la via urinària. En infants adequadament seleccionats, l’abordatge mínimament invasiu pot afavorir incisions més petites, menys dolor després de la intervenció i una recuperació més ràpida. Llegeix més sobre: Cirurgia robòtica urològica. Algunes malformacions congènites requereixen reconstruccions complexes per restablir el pas de l’orina, preservar els ronyons, millorar el funcionament de la bufeta o aconseguir la continència urinària. Aquestes intervencions poden afectar diferents estructures i, segons el cas, requerir una o diverses cirurgies al llarg del creixement. L’abordatge es planifica individualment tenint en compte la funció present i futura de l’aparell urinari. La Fundació Puigvert és centre de referència acreditat per la Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) de Catalunya i forma part de xarxes europees com ERKNet i eUROGEN, garantint l’accés a protocols internacionals i a la recerca clínica de primer nivell. També és centre de referència estatal CSUR per al tractament de l’extrofia vesical i cloacal acreditat pel Ministeri de Sanitat: Llegeix més. En l’àmbit formatiu, la Fundació Puigvert és un centre acreditat pel Joint Committee on Paediatric Urology (ESPU) i per l’European Board of Urology, amb programes de formació MIR i estades internacionals, i està adscrita a la UAB i UVic-UCC. Llegeix més sobre: Urologia Pediàtrica a la Fundació Puigvert. La incorporació progressiva de tècniques mínimament invasives ha permès ampliar les opcions quirúrgiques disponibles també en l’edat pediàtrica. En aquest àmbit, la Fundació Puigvert ha participat de manera pionera en la introducció de la cirurgia robòtica urològica pediàtrica a Espanya. 2007: Primera pieloplàstia robòtica pediàtrica d’Espanya. L’any 2007, la Fundació Puigvert va realitzar la primera pieloplàstia robòtica pediàtrica d’Espanya, aplicant la cirurgia assistida per robot al tractament de l’estrenyiment de la unió entre el ronyó i l’urèter (estenosi de la unió pieloureteral) en edat pediàtrica. 2025: Centre d’Excel·lència mundial en extrofia vesical/cloacal. La Fundació Puigvert és el primer Centre d’Excel·lència mundial en extrofia vesical/cloacal reconegut a Espanya per l’Association for the Bladder Exstrophy Community (A-BE-C). Totes les malalties urològiques congènites necessiten cirurgia? No. Algunes alteracions només requereixen controls periòdics i poden evolucionar favorablement sense cirurgia. La intervenció es planteja quan és necessària per protegir la funció renal o urinària, corregir una alteració significativa o prevenir complicacions. Quan s’ha d’operar una malformació urològica? Depèn del tipus de malformació, la seva gravetat, els símptomes i la possible afectació dels ronyons o de la bufeta. Algunes intervencions es realitzen durant els primers mesos o anys de vida i d’altres poden esperar. Què és una pieloplàstia? És una intervenció que corregeix un estrenyiment entre la pelvis del ronyó i l’urèter (estenosi de la unió pieloureteral) que dificulta la sortida de l’orina. Es pot realitzar mitjançant diferents abordatges, entre els quals la cirurgia robòtica en casos seleccionats. Es pot utilitzar cirurgia robòtica en infants? Sí. La cirurgia robòtica es pot utilitzar en determinades intervencions urològiques pediàtriques, especialment procediments reconstructius. La indicació depèn de l’edat i les dimensions de l’infant, la patologia i la complexitat de la cirurgia. Quins avantatges pot tenir la cirurgia robòtica en pediatria? Permet treballar amb visió tridimensional ampliada i instruments articulats de gran precisió en espais anatòmics reduïts. En casos seleccionats, l’abordatge mínimament invasiu també pot comportar incisions més petites, menys dolor postoperatori i una recuperació més ràpida. El robot opera de manera autònoma? No. El sistema robòtic és una eina quirúrgica. Els moviments i les decisions durant la intervenció depenen en tot moment de l’equip quirúrgic. Llegeix més sobre: Cirurgia robòtica urològica. La cirurgia pot afectar el creixement de l’infant? L’objectiu del tractament és precisament preservar la funció de l’aparell urinari durant el creixement. Els possibles efectes i el seguiment necessari depenen de cada patologia i del tipus d’intervenció. Cal fer seguiment després d’una cirurgia urològica pediàtrica? Sí. En moltes patologies és important controlar l’evolució durant el creixement, especialment la funció dels ronyons i de la bufeta. La durada i freqüència dels controls depenen de la malaltia i de la intervenció realitzada.
Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.
Què és?
Informació específica del procediment
Una cirurgia adaptada a cada etapa del desenvolupament
Quins problemes poden requerir cirurgia?
Preservar la funció a llarg termini
Tècniques i indicacions
Cirurgia endoscòpica
Cirurgia oberta
Cirurgia laparoscòpica
Cirurgia robòtica pediàtrica
Cirurgia reconstructiva pediàtrica
Organització i equip assistencial
Fites històriques de la Fundació Puigvert
Preguntes freqüents
Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.
English
Español