Un trasplantament és un procediment mèdic en què es substitueix un òrgan, teixit o cèl·lules malmesos o que no funcionen per uns d’altres que sí que funcionen i que provenen d’una altra persona. Això es fa perquè el cos recuperi una funció vital que havia perdut, i en molts casos salvar la vida de la persona receptora.

El trasplantament renal és un procediment en que es substitueix la funció d’uns ronyons que no funcionen correctament mitjançant l’implant d’un ronyó sa procedent d’una persona donant.

Llegeix més sobre: Trasplantament renal robòtic i Malaltia renal crònica.

LA CIRURGIA DEL TRASPLANTAMENT

Habitualment cirurgia es sol fer amb anestèsia general i sol durar entre 2 i 4 hores, tot i que pot variar segons la tècnica quirúrgica i les característiques del pacient. El ronyó se sol implantar a la fossa ilíaca.

Hi ha diversos tipus de cirurgia per al trasplantament:

• CIRURGIA OBERTA:

És la tècnica tradicional del trasplantament renal i continua sent una opció segura i eficaç en determinats casos. Està indicada especialment en situacions clíniques complexes, com ara reintervencions, anomalies anatòmiques o pacients amb cirurgies abdominals prèvies.

Permet una exposició directa i completa del camp quirúrgic, cosa que facilita el control vascular i la implantació del ronyó. Tot i això, sol associar-se a un major dolor postoperatori, una recuperació més lenta i cicatrius més visibles.

• CIRURGIA LAPAROSCÒPICA:

És una tècnica mínimament invasiva que utilitza petites incisions i càmeres d’alta definició per realitzar la intervenció. Redueix de manera significativa el dolor postoperatori, la pèrdua de sang i el risc de complicacions de la ferida quirúrgica.
Afavoreix una recuperació funcional més ràpida i una estada hospitalària més curta. Les cicatrius són més discretes, fet que millora el confort i la satisfacció del pacient.

La Fundació Puigvert va realitzar l’any 2009 el primer trasplantament renal laparoscòpic del món, consolidant-se com a centre pioner en aquest àmbit.

• CIRURGIA ROBÒTICA:

És l’evolució més avançada de la cirurgia mínimament invasiva aplicada al trasplantament renal. Utilitza sistemes robòtics d’última generació que proporcionen una visió tridimensional d’alta definició i una precisió mil·limètrica dels moviments quirúrgics. Permet una dissecció molt acurada dels teixits i una sutura vascular extremadament precisa, aspectes clau en el trasplantament renal.

Les incisions són mínimes, cosa que redueix el dolor, el risc d’infeccions i les complicacions postoperatòries. Facilita una recuperació més ràpida i una alta hospitalària anticipada, fins i tot en pacients amb obesitat o situacions anatòmiques complexes.

La Fundació Puigvert és un centre capdavanter en cirurgia robòtica aplicada al trasplantament renal, amb una àmplia experiència i resultats clínics excel·lents.

Llegeix més sobre: Trasplantament renal robòtic.

EL DIA DEL TRASPLANTAMENT:

Quan el trasplantament és de donant viu, tant el donant com el receptor solen ingressar a l’hospital de manera programada i habitualment a la mateixa habitació. En cas de trasplantament de donant mort, com que l’arribarà de l’òrgan és imprevisible, s’ingressa de manera urgent quan tenim noticia del possible trasplantament, i llavors es fan les darreres proves de compatibilitat i actualització.

Després de la cirurgia, es passen les primeres 24 hores a la unitat de reanimació, ja que permet una vigilància més propera, tot i que ja estem desperts i conscients. Després es trasllada el pacient a planta d’hospitalització convencional. L’ingrés sol durar una setmana, tot i que en funció del tipus de donant i de receptor, es pot allargar, per exemple si el ronyó triga uns dies a funcionar, si hi ha dolor o alguna complicació clínica.

En el moment de l’alta se li entregarà un full amb tota la medicació molt ben explicada, un informe i un llibret de recomanacions. Així mateix, se li explicarà una sèrie de recomanacions i controls que seria recomanable fer a casa (com per exemple la pressió arterial o les cures de la ferida), possibles incidències que podria notar un cop a casa i què fer si apareixen, així com un tríptic amb les maneres de contactar amb l’equip.

QUIN ÉS EL SEGUIMENT DESPRÉS DEL TRASPLANTAMENT RENAL?

Després d’un trasplantament renal el pacient realitzarà un seguiment crònic amb els metges de la unitat de trasplantament renal de la Fundació Puigvert. Aquestes visites són molt importants, no només perquè l’equip avaluï com funciona el trasplantament sinó també perquè el pacient pugui consultar tots els dubtes que hagin pogut sorgir estant al domicili.

La regularitat de les visites s’ajustarà en funció del temps postrasplantament i de les característiques i necessitats de cada pacient, de manera que el primer mes (moment de major risc immunològic i infecciós, amb molts requeriments d’ajust de medicació i control de la ferida) les visites seran habitualment setmanals, durant el primer any solen ser visites mensuals i després es poden espaiar fins a trimestrals. A cada visita es realitzarà analítica de sang i d’orina, i en algunes ocasions poden fer falta altres proves de seguiment com ecografies o biòpsies renals o citologies d’orina.

Els pacients trasplantats han de prendre de per vida medicació immunosupressora, per evitar el rebuig de l’òrgan trasplantat, per això és important que segueixin una vida sana, parant atenció al risc d’infeccions, entre d’altres. Tot i això, l’objectiu del trasplantament és que els pacients facin una vida el més normal poSsible.

QUAN S’HA DE REALIZAR UN TRASPLANTAMENT RENAL?

Aquest tractament està indicat principalment per a persones que pateixen insuficiència renal crònica avançada, és a dir, quan els ronyons ja no poden realitzar les seves funcions bàsiques, com ara: filtrar les substàncies tòxiques de la sang, regular els líquids del cos, controlar la pressió arterial, mantenir l’equilibri de minerals

Quan els ronyons deixen de funcionar de forma irreversible, la persona substituir la seva funció, ja sigui amb tècniques de diàlisi o amb un trasplantament, per poder continuar vivint.
La teràpia substitutiva renal es considera quan la funció renal, habitualment mesurada per Filtrat Glomerular, está per sota de 15 ml.

A poder ser, el trasplantament hauria de ser la primera i única teràpia substitutiva, però la llista d’espera ho fa complicat en la majoria de casos si no es disposa d’un donant viu.

D’ON PROVÉ EL RONYÓ TRASPLANTAT?
El trasplantament renal és possible gràcies a la donació altruista d’òrgans. Cada donació pot salvar o millorar moltes vides.

La solidaritat dels donants i de les seves famílies és fonamental per fer possible aquest tractament, ja sigui en el cas de donants vius o cadavèrics.

Així, el ronyó trasplantat pot provenir de:

DONANT VIU:
Pot ser un familiar, amic o una persona voluntària compatible. Normalment pot viure amb un sol ronyó sense problemes. La possibilitat de planificar el moment necessari de fer el trasplantament permet que habitualment que el receptor no hagi de fer altres teràpies substitutives i en millora de forma significativa els resultats. A mes, en general el temps que trascorre entre l’extracció del ronyó del donant i el seu implant en el receptor, anomenat “isquèmia freda” és clarament inferior en els donants vius, essent aquest un altre factor de bon pronòstic en el trasplantament renal de donant viu.

La donació de viu pot ser:
• Dirigida: el donant dona el seu ronyó a un receptor concret que coneix. Són les més habituals.

• Creuada: quan les parelles són incompatibles i els òrgans s’intercanvien amb altres parelles.

• Cadena de donants: una donació inicial altruista comença una cadena on intervenen diverses parelles incompatibles i es finalitza amb una donació a la llista d’espera.

AVANTATGES DEL DONANT VIU:

• En la majoria de casos permet evitar l’entrada en tècniques de diàlisi

• Intervenció planificada: amb molt poc temps d’espera

• Millor coneixement de la compatibilitat immunològica

• Millors resultats funcionals tant a curt com a llarg termini.

• Major durada del ronyó trasplantat

DONANT MORT:
És una persona que ha donat els seus òrgans després de morir. El nostre país gaudeix d’una legislació molt avançada que considera potencial donant a tota persona que mor en les condicions mediques necessàries per ser donant. Malgrat això, si el potencial donant no havia manifestat en vida la seva voluntat de ser donant abans de la mort, sempre es sol·licita el consentiment de les famílies per a dur a terme la donació d’òrgans.

Els ronyons, com la resta d’òrgans que es treuen del donant, es conserven i es trasplanten a persones de la llista d’espera. Tots els donants passen controls mèdics estrictes per garantir la seguretat del trasplantament.

Els donants cadavèrics poden ser:

• en mort encefàlica, persistint el batec cardíac fins el moment de l’extracció.

• en asistòlia controlada, essent donants després que es produeix l’aturada cardíaca i les funcions vitals.

AVANTATGES I LIMITACIONS DEL DONANT CADAVÈRIC:

• Avantatges: accés universal a la llista d’espera i sistema de gestió equitatiu i
transparent, accés al trasplantament a persones que no disposen d’un possible donant viu.

• Limitacions: temps d’espera variable i possible retard inicial en el funcionament
del ronyó

QUI POT REBRE UN TRASPLANTAMENT RENAL?

Pot ser candidat a un trasplantament renal qualsevol persona que pateixi una insuficiència renal crònica avançada i que estigui prou sana per a poder-se realitzar la intervenció quirúrgica i el tractament posterior. No hi ha una edat màxima fixa per rebre un trasplantament, el més important és l’estat general de salut, no només l’edat cronològica.

Abans d’incloure un pacient en llista d’espera o de programar-se un trasplantament renal de donant viu es realitzen de rutina una sèrie de proves complementàries (analítica de sang i d’orina, estudis immunològics i serologies per veure infeccions passades, radiografia de tòrax, electrocardiograma, TC abdominal i proves cardiològiques com a mínim), que es poden ampliar en funció de les malalties prèvies del pacient o del que es detecti en aquestes primeres proves.

A més, cada cas és valorat de manera individualitzada i es disposa d’un equip multidisciplinari amb especialistes de nefrologia, urologia, anestèsia, malalties infeccioses, immunologia, psicologia clínica i qualsevol altre especialista que es consideri necessari segons els antecedents mèdics o troballes del pacient (cardiologia, hematologia,…), amb l’objectiu d’oferir el màxim benefici amb el mínim risc.

PER PODER OPTAR A UN TRASPLANTAMENT, LA PERSONA HA DE CUMPLIR UNA SERIE DE CONDICIONS, ENTRE LES QUALS DESTAQUEN:

• Tenir una malaltia renal en fase avançada.

• Estat de salut general estable i condicions físiques favorables: que permetin afrontar una cirurgia major.
•
Absència de càncer actiu o infeccions greus: que podrien empitjorar amb el trasplantament i comprometre a més l’èxit del mateix.

• Compromís i capacitat per a fer un seguiment mèdic adient i presa correcta de la medicació immunosupressora.
•
Suport familiar o social adequat: clau per a una bona recuperació i adherència
al tractament.

ALGUNES SITUACIONS, EN CANVI, PODEN RETARDAR O IMPEDIR L’ACCÉS AL TRASPLANTAMENT, COM ARA:

• Infeccions actives

• Càncer recent no controlat

• Addiccions actives

• Falta de seguiment mèdic i/o mal compliment del tractament

En molts casos, aquestes situacions es poden preveure i corregir abans d’entrar a la llista d’espera.

COM FUNCIONA LA LLISTA D’ESPERA DE TRASPLANTAMENT RENAL DE DONANT CADAVÈRIC?

La llista d’espera és el sistema que organitza i garanteix que els ronyons disponibles s’assignin de manera justa, transparent i basada en criteris mèdics a les persones que necessiten un trasplantament.

A Catalunya i a l’Estat espanyol, aquest sistema està coordinat pels organismes de trasplantaments i pels hospitals autoritzats: la OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments) i la ONT (Organización Nacional de Trasplantes).

Per entrar a la llista d’espera cal que el candidat hagi estat avaluat per l’equip mèdic, compleixi els criteris de salut necessaris i hagi completat totes les proves requerides
Un cop acceptada, aquesta persona queda registrada oficialment com a candidata al trasplantament, sempre vinculada a un Hospital Trasplantador en concret. Hi ha formes de garantir que tot pacient estigui inclòs a una única llista d’espera, la de l’hospital que hagi triat per a fer el trasplantament.

COM S’ASSIGNA UN RONYÓ DE CADÁVER A UN RECEPTOR DE LLISTA D’ESPERA?

Amb l’objectiu de garantir el millor resultat possible del trasplantament, quan hi ha un ronyó disponible, el sistema busca el receptor més adequat segons diversos criteris, entre els que destaquen:

• La compatibilitat biològica: grup sanguini i compatibilitat immunològica (sistema HLA) que es confirma mitjançat la prova de Cross Match.

• El temps en llista d’espera, habitualment referit al temps que el pacient ha fet teràpia substitutiva renal.

• Situació clínica: gravetat de la malaltia, urgència mèdica, accessos vasculars de diàlisi, edat, estat general.

• Factors logístics: distància entre hospitals, temps de conservació de l’òrgan.

MALALTIES QUE PODEN PORTAR A LA NECESSITAT D’UN TRASPLANTAMENT RENAL

• Diabetes Mellitus (Nefropatia diabètica): Principal causa de malaltia renal crònica en molts països

• Hipertensió Arterial crònica: dany progressiu dels ronyons habitualment associat a control tensional

• Glomerulonefritis: inflamació persistent del ronyó amb pèrdua progressiva

• Malalties Hereditàries com la Poliquistosi Renal

• Malalties Autoimmunes, com el Lupus Eritematós Sistèmic

• Alteracions obstructives o congènites de vies urinàries

Darrere de cada trasplantament hi ha una història de vida, de superació i de confiança. Les
experiències de les persones que han passat per aquest procés ajuden a entendre millor què
suposa rebre un nou ronyó i com canvia la vida després de l’operació.A la Fundació Puigvert, els testimonis són una part fonamental del nostre compromís amb la
humanització de la medicina. Compartir-los és una manera d’acompanyar altres pacients i
famílies que comencen aquest camí.HISTÒRIA DESTACADA: LA KATYA I LA NINA
Una mare, una filla i una nova oportunitat: La Katya,
una jove ucraïnesa resident a Espanya, patia una malaltia renal greu i la seva mare, la
Nina, va decidir convertir-se en donant viu. La història es recull al documental “Història
d’un trasplantament”, produït per la Fundació Puigvert durant la pandèmia.

ALTRES HISTÒRIES REALS QUE INSPIREN:La donació entre familiars on l’amor es converteix en
una segona oportunitat de vida, pacients joves que reprenen els estudis o l’activitat
esportiva, persones grans que recuperen l’autonomia i el benestar en el dia a dia,
famílies que expliquen com han viscut la donació entre éssers estimats…• “Un trasplantament no era fàcil perquè hi havia molta calcificació. Si no hagués estat
per vosaltres, encara estaria fent diàlisi.” Juan Acosta, Pacient trasplantat renal per
donant viu després de 7 anys en diàlisi per considerar-se, en el seu anterior
centre, que el risc de trasplantament era massa elevat. Va ser la seva dona, la
Maria, qui va donar un ronyó al seu marit després d’anys de negatives prèvies.• “En el segon trasplantament no vaig arribar a entrar en diàlisi, em van trasplantar
abans. El meu marit fa una vida totalment normal. No ha canviat res.” Soledad Valdillo,
va rebre un segon trasplantament amb donant viu incompatible. L’any 2006, la
seva mare li va donar un ronyó. El segon cop va ser l’any 2020, estava fent diàlisi, i
li va donar el seu marit, tot i ser d’un grup sanguini incompatible.• “Jo tenia 65 anys i m’acabava de jubilar, i li vaig dir a la meva doctora que, si el meu
ronyó no estava caducat, tiràvem endavant.” Amparo Fontanet, va donar a la seva
filla Inés que als 24 anys tenia un sol ronyó que només funcionava en un 6%.

• “La meva donant va ser la meva tia, va venir des de l’Argentina i en poques setmanes es
va poder fer tot.” Sara Nardelli, pacient trasplantada renal, la seva tia va fer una
donació internacional.

• “M’era igual que fos família o no, era una persona que ho necessitava i jo ho podia fer.
Tant de bo tingués dos ronyons més per poder-los donar.” Ramón (…), donant
altruista, va donar un ronyó a un company de feina, a qui havien fallat diferents
donants. Després de consultar amb el seu metge de capçalera, amb la seva dona i
les dues filles, va decidir tirar endavant.

• “Em van dir que era impossible pel grup sanguini i vaig estar en diàlisi… fins que aquí
ens van dir que això havia canviat. Estic perfecta, perfecta. Em trobo molt bé.” Sonsoles
(…), va rebre un ronyó de donant viu incompatible després de 14 mesos en diàlisi.

• “La segona vegada va ser com tornar-lo a veure néixer.” Juan va donar un ronyó al seu
germà quan aquest va necessitar un segon trasplantament.

1981: Primer trasplantament renal a la Fundació Puigvert.

2002: Impuls de la donació de ronyó de viu.

2004: Primera edició de la Formació en Trasplantament Renal de Donant Viu de la
Fundació Puigvert com a centre de referència a escala estatal de la Organización
Nacional de Trasplantes (ONT).

2009: Primer trasplantament renal per via laparoscòpica al món (Drs. Antoni Rosales i
Josep Salvador).

2011: Primera cadena de trasplantament europeu amb donant altruista.

2014: Premi al millor equip de trasplantament renal de la Organización Nacional de
Trasplantes (ONT).

2015: Primer trasplantament renal complet amb cirurgia robòtica a Europa (Drs. Alberto
Breda i Lluís Gausa).

2015: Direcció de les Guies Europees de Trasplantament Renal (Dr. Alberto Breda).

2020–2022: Resiliència i compromís durant la pandèmia.

2025: Supervisió i coordinació del 1er programa de trasplantament renal robòtic
d’Europa de l’Est (Dr. Angelo Territo). Assolim 3.000 pacients trasplantats.

QUÈ ÉS MILLOR: EL TRASPLANTAMENT O LA DIÀLISI?
El trasplantament és el tractament que ofereix una millor qualitat i esperança de vida per
a les persones amb insuficiència renal terminal. La diàlisi és una alternativa temporal o complementària mentre s’espera un trasplantament.
QUANT TEMPS PUC ESTAR EN LLISTA D’ESPERA?
Depèn de factors com el grup sanguini, la compatibilitat immunològica, l’edat i la
disponibilitat d’òrgans. A Catalunya, el temps mitjà d’espera per un trasplantament de
donant cadavèric és d’entre 1 i 3 anys. Si es disposa d’un donant viu, la cirurgia pot
programar-se en pocs mesos.EL TRASPLANTAMENT ÉS PER A TOTA LA VIDA?
En molts casos, sí, però depèn de cada persona. La mitjana de funcionament d’un ronyó
trasplantat és d’uns 10 a 15 anys, tot i que hi ha pacients que mantenen el seu
trasplantament en bon estat durant més de 20 anys.HI HA RISC DE REBUIG?
El risc de rebuig existeix sempre, però es controla amb medicació immunosupressora i
seguiment mèdic continuat. La majoria dels episodis de rebuig es detecten a temps i es
tracten amb èxit.QUINA MEDICACIÓ CAL PRENDRE DESPRÉS DEL TRASPLANTAMENT?
Cal seguir de per vida un tractament amb fàrmacs immunosupressors per evitar el
rebuig del nou òrgan. Aquests medicaments requereixen controls analítics periòdics i
ajustos segons les necessitats de cada pacient.QUAN PUC TORNAR A FER VIDA NORMAL?
Després del període inicial de recuperació, la majoria de persones poden reprendre
activitats habituals: treballar, estudiar, fer esport, viatjar… Cal seguir les recomanacions
mèdiques, protegir-se d’infeccions i mantenir un estil de vida saludable.QUINES SITUACIONS PODEN CONTRAINDICAR UN TRASPLANTAMENT?
Algunes condicions mèdiques poden desaconsellar la cirurgia, com càncer actiu no
controlat, infeccions greus sense tractament, malalties cardiovasculars inestables,
trastorns psiquiàtrics greus sense seguiment o falta d’adherència al tractament i a les
visites.