Inici » Patologies i Tractaments » Hiperplàsia Benigna de Pròstata o HBP

Hiperplàsia Benigna de Pròstata o HBP

Què és?

La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) és una malaltia benigna caracteritzada per l’augment progressiu de la mida de la pròstata, una glàndula del sistema reproductor masculí situada sota la bufeta urinària.

Aquest creixement pot comprimir la uretra i dificultar el pas normal de l’orina. És una afecció molt freqüent associada a l’envelliment i no té relació directa amb el càncer de pròstata.

 

 

TIPUS D’HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA

  • HBP lleu: presenta símptomes urinàries discrets com disminució del raig o augment lleu de la freqüència miccional, amb poc impacte en la qualitat de vida i sense necessitat inicial de tractament específic
  • HBP moderada: els símptomes urinàries són més evidents, com dificultat per iniciar la micció, sensació de buidatge incomplet o nictúria, i solen requerir tractament mèdic per millorar el confort i prevenir complicacions
  • HBP greu: es caracteritza per una obstrucció urinària important amb retenció d’orina, infeccions recurrents o afectació de la bufeta, i acostuma a requerir tractament quirúrgic o intervencions urològiques avançades

Llegeix més sobre el nostre abrodatge de les patologies de la pròstata.

Símptomes

Els símptomes més habituals de la hiperplàsia benigna de pròstata inclouen:

  • Dificultat per iniciar la micció.
  • Flux d’orina dèbil o intermitent.
  • Necessitat d’orinar amb més freqüència, sobretot durant la nit (nictúria).
  • Sensació de buidatge incomplet de la bufeta.
  • Urgència miccional, amb dificultat per retenir l’orina.
  • Goteig d’orina després d’orinar.
  • Augment del temps necessari per buidar la bufeta.
  • Infeccions urinàries recurrents o retenció urinària, en casos avançats.

Causes i factors de risc

CAUSES PRINCIPALS

La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) és l’augment no cancerós del volum de la pròstata, principalment associat a l’envelliment i als canvis hormonals masculins. L’increment de l’activitat de la dihidrotestosterona afavoreix la proliferació del teixit prostàtic, que pot comprimir la uretra i dificultar la micció.

 

FACTORS DE RISC

  • Edat avançada, amb augment progressiu de la freqüència a partir dels 50 anys
  • Canvis hormonals associats a l’envelliment masculí
  • Antecedents familiars d’hiperplàsia benigna de pròstata
  • Obesitat, sedentarisme i síndrome metabòlica
  • Diabetis i malalties cardiovasculars
  • Hàbits de vida poc saludables, com dieta rica en greixos i consum d’alcohol

Com ho diagnostiquem?

El diagnòstic de la hiperplàsia benigna de pròstata es basa en:

  • Entrevista clínica: valoració dels símptomes urinaris del tracte urinari inferior (dificultat per iniciar la micció, flux feble, sensació de buidatge incomplet, augment de la freqüència miccional, nictúria) i del seu impacte en la qualitat de vida.
  • Exploració física: especialment el tacte rectal, que permet valorar la mida, la consistència i la regularitat de la pròstata.

 

QÜESTIONARIS DE SÍMPTOMES:

  • Qüestionaris validats: permeten quantificar la gravetat dels símptomes urinaris i objectivar-ne l’evolució al llarg del temps.
  • Avaluació de la qualitat de vida: ajuda a decidir la necessitat i el tipus de tractament.

 

PROVES ANALÍTIQUES:

  • Anàlisi de sang amb determinació del PSA: ajuda a descartar patologia prostàtica associada i a orientar el diagnòstic, tot i que no és específic de la HBP.
  • Anàlisi d’orina: permet descartar infeccions urinàries o la presència de sang a l’orina.

 

PROVES D’IMATGE I FUNCIONALS:

  • Ecografia prostàtica i vesical: permet mesurar el volum de la pròstata, valorar la bufeta i detectar residu postmiccional.
  • Fluxometria urinària: prova no invasiva que avalua la velocitat i el patró del flux urinari.
  • Estudi urodinàmic: indicat en casos seleccionats per analitzar el funcionament de la bufeta i de la pròstata.

 

PROVES COMPLEMENTÀRIES EN CASOS CONCRETS:

  • Cistoscòpia: indicada quan cal descartar altres causes d’obstrucció urinària o abans de determinats tractaments.
  • Altres exploracions: es poden indicar segons l’edat, els símptomes o l’evolució clínica del pacient.

 

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I SEGUIMENT:

  • Descartar altres patologies: com el càncer de pròstata o malalties vesicals que poden provocar símptomes similars.
  • Seguiment clínic periòdic: essencial per adaptar el maneig i el tractament a l’evolució dels símptomes.

Com ho tractem?

La hiperplàsia benigna de pròstata és una malaltia freqüent associada a l’envelliment que no és cancerosa, però que pot afectar de manera important la qualitat de vida.

El tractament s’adapta a la intensitat dels símptomes i a l’impacte en la vida quotidiana del pacient, segons:

  • La intensitat dels símptomes urinaris: lleus, moderats o greus.
  • El grau d’obstrucció de la sortida de la bufeta: condiciona la necessitat de tractament actiu.
  • L’edat, l’estat general de salut i les preferències del pacient: factors clau per individualitzar el tractament.

A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge progressiu i personalitzat, amb una clara aposta per les tècniques mínimament invasives quan el tractament farmacològic no és suficient.

 

VIGILÀNCIA I CONTROLS PERIÒDICS:

En pacients amb símptomes lleus, pot ser suficient un seguiment mèdic sense tractament actiu.

  • Controls urològics periòdics: permeten valorar l’evolució dels símptomes.
  • Seguiment del flux urinari i del residu postmiccional: ajuda a detectar empitjoraments.
  • Evitar tractaments innecessaris: mentre els símptomes siguin ben tolerats.

 

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC:

És el tractament inicial més habitual en pacients amb símptomes moderats.

  • Alfa-bloquejants: relaxen la musculatura de la pròstata i del coll vesical, millorant el flux urinari.
  • Inhibidors de la 5-alfa reductasa: redueixen el volum de la pròstata a mitjà i llarg termini.
  • Tractament combinat: indicat en pròstates grans o símptomes més intensos.

 

TRACTAMENTS MÍNIMAMENT INVASIUS:

Quan el tractament farmacològic no és suficient, es disposa d’opcions eficaces amb menor impacte quirúrgic.

  • Tècniques endoscòpiques avançades: eliminen el teixit prostàtic que obstrueix la sortida de l’orina.
  • Tractaments amb energia (làser, vapor d’aigua o Rezum, altres tecnologies): redueixen els símptomes amb una recuperació més ràpida.
  • Preservació de la funció sexual: en molts casos, amb menor risc d’efectes secundaris.

Llegeix més sobre: Tractament amb làser d’holmi (HoLEP) i Tractament amb vapor d’aigua (Rezum)

 

CIRURGIA DE LA PRÒSTATA:

Indicada en casos greus o quan existeixen complicacions associades.

  • Resecció transuretral de pròstata (RTU): tècnica clàssica i eficaç per alleujar l’obstrucció.
  • Cirurgia làser: permet una extirpació precisa del teixit prostàtic amb menys sagnat.
  • Cirurgia robòtica o laparoscòpica: indicada en pròstates de gran mida.

 

TRACTAMENT DE COMPLICACIONS:

La HBP no tractada pot provocar problemes urològics rellevants.

  • Tractament de la retenció urinària: mitjançant sondatge o cirurgia si cal.
  • Prevenció d’infeccions urinàries i dany renal: amb un control adequat de l’obstrucció.
  • Millora del buidatge vesical: clau per evitar complicacions a llarg termini.

 

CANVIS D’HÀBITS I ESTIL DE VIDA:

Les mesures generals poden ajudar a millorar els símptomes.

  • Reducció de la ingesta de líquids a la nit: disminueix la nictúria.
  • Evitar alcohol i cafeïna: redueix la irritació vesical.
  • Hàbits miccionals adequats: ajuden a millorar el control urinari.

 

SEGUIMENT I CONTROL A LLARG TERMINI:

La hiperplàsia benigna de pròstata és una malaltia crònica que requereix controls periòdics.

  • Valoració regular dels símptomes: permet ajustar el tractament.
  • Controls de PSA i exploració urològica: segons criteri mèdic.
  • Acompanyament continuat: orientat a preservar la qualitat de vida del pacient.

Consells per a la prevenció

Encara que la hiperplàsia benigna de pròstata està estretament relacionada amb l’edat, alguns hàbits poden ajudar a reduir els símptomes i retardar la seva progressió:

  • Revisions urològiques periòdiques a partir dels 50 anys: permeten detectar precoçment l’augment prostàtic i valorar els símptomes.
  • No ignorar els primers símptomes urinaris: com dificultat per iniciar la micció, raig feble o augment de la freqüència urinària.
  • Mantenir una dieta equilibrada: rica en fruites, verdures i fibra, i baixa en greixos saturats.
  • Controlar el pes corporal: el sobrepès i l’obesitat s’associen a una pitjor simptomatologia urinària.
  • Activitat física regular: contribueix a millorar la funció urinària i la salut general.
  • Reduir el consum d’alcohol, cafeïna i begudes excitants: especialment a la tarda i al vespre.
  • Evitar beure grans quantitats de líquids abans d’anar a dormir: per reduir la nictúria (orinar de nit).
  • Evitar l’automedicació: alguns fàrmacs poden empitjorar els símptomes urinaris.
  • Controlar malalties associades: com la diabetis o la hipertensió arterial.

Viure amb la malaltia

Conviure amb la hiperplàsia benigna de pròstata pot requerir alguns canvis en el dia a dia, però amb un bon seguiment mèdic i un tractament adequat, moltes persones poden mantenir una bona qualitat de vida. És important realitzar controls urològics periòdics per valorar l’evolució de la pròstata i dels símptomes urinaris, així com seguir correctament el tractament indicat, que pot variar segons cada cas i incloure opcions farmacològiques, mínimament invasives o quirúrgiques.

Alguns hàbits quotidians també poden ajudar a controlar millor els símptomes. Planificar les miccions, evitar situacions que empitjorin la necessitat urgent d’orinar i mantenir un estil de vida saludable —amb alimentació equilibrada, exercici regular i bon descans— pot contribuir al benestar general. També és important aprendre a identificar signes d’alerta, com la retenció urinària, les infeccions recurrents o la presència de sang a l’orina, i consultar precoçment davant qualsevol canvi.

La hiperplàsia benigna de pròstata també pot tenir impacte en el descans nocturn, les activitats quotidianes o l’estat emocional. Per això, disposar d’informació clara, participar activament en les decisions terapèutiques i comptar amb el suport de l’entorn familiar pot ajudar a afrontar millor la malaltia i els possibles efectes secundaris dels tractaments.

A la Fundació Puigvert, els pacients tenen accés a equips especialitzats en patologia prostàtica, amb experiència en el diagnòstic, el seguiment i el tractament personalitzat de la hiperplàsia benigna de pròstata, adaptant cada abordatge a les necessitats de cada persona.

Organització i equip assistencial

Unitat d’Urologia Reconstructiva i General: Tractament quirúrgic i mèdic de les malformacions congènites, estenosi uretrals, reconstrucció de vies urinàries i cirurgia general urològica. Referents en cirurgia reconstructiva complexa i abordatge multidisciplinari per a casos d’alta complexitat.

Línies de recerca pròpies

El grup de recerca en Urologia treballa en el desenvolupament de tècniques quirúrgiques avançades, diagnòstic i tractament de tumors urològics, i innovació en cirurgia mínimament invasiva.

  • Patologia urogenital benigna: incontinència urinària, hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), litiasi urinària…
  • Recerca clínica de nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a l’oncologia urològica i renal

Preguntes freqüents

QUÈ ÉS LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA?

La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) és l’augment no cancerós del volum de la pròstata, habitual amb l’edat, que pot comprimir la uretra i dificultar la sortida de l’orina.

 

LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA ÉS UN CÀNCER?

No, la HBP no és un càncer ni augmenta directament el risc de desenvolupar-ne, tot i que ambdues malalties poden coexistir i requereixen un seguiment mèdic adequat.

 

QUINS SÍMPTOMES POT PROVOCAR LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA?

Els símptomes més freqüents són dificultat per iniciar la micció, raig d’orina dèbil, sensació de buidatge incomplet, necessitat d’orinar sovint (especialment a la nit) i urgència miccional.

 

QUAN HE DE CONSULTAR L’URÒLEG?

Cal consultar si els símptomes urinaris interfereixen amb la qualitat de vida, empitjoren amb el temps o apareixen complicacions com infeccions urinàries, sang en l’orina o retenció urinària.

 

COM ES DIAGNOSTICA LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA?

El diagnòstic es basa en la història clínica, l’exploració física (incloent el tacte rectal), proves d’orina, analítica amb PSA, i estudis complementaris com l’ecografia o proves de flux urinari, segons cada cas.

 

TOTS ELS PACIENTS AMB HBP NECESSITEN TRACTAMENT?

No, en casos lleus es pot optar pel control periòdic i mesures higienicodietètiques, mentre que el tractament farmacològic o quirúrgic s’indica quan els símptomes són moderats o greus.

 

QUINES OPCIONS DE TRACTAMENT HI HA PER A LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA?

El tractament pot incloure medicació per relaxar o reduir la pròstata, tècniques mínimament invasives o cirurgia, i sempre s’adapta a la mida prostàtica, els símptomes i les característiques de cada pacient.

 

ES POT PREVENIR O MILLORAR LA HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA?

Tot i que no es pot prevenir completament, mantenir hàbits saludables, controlar el pes, reduir el consum d’alcohol i cafeïna, i fer revisions urològiques periòdiques pot ajudar a controlar els símptomes i detectar precoçment possibles complicacions.

Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.

Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.