La Fundació ↗︎
Què és?
La disfunció erèctil és un tipus de disfunció sexual masculina. És la incapacitat persistent per aconseguir o mantenir una erecció suficient per mantenir una relació sexual satisfactòria durant almenys tres mesos. És una de les alteracions de la salut sexual masculina més freqüents i pot afectar aproximadament un 15% dels homes d’entre 25 i 70 anys, amb una incidència que augmenta amb l’edat. Constitueix una de les principals causes de consulta al Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert.
Les causes poden ser físiques, vasculars, hormonals, neurològiques o psicològiques, i també relacionar-se amb determinades malalties, lesions o efectes secundaris d’alguns medicaments, com antidepressius o antihipertensius. L’origen vascular és el més habitual, tot i que factors com l’estrès, l’ansietat, la fatiga, el tabaquisme, el consum d’alcohol o les dificultats en la relació de parella també poden contribuir-hi.
Actualment, l’abordatge de la disfunció erèctil va més enllà del tractament del símptoma i es basa en una atenció integral i personalitzada, adaptada a la realitat vital, relacional i sexual de cada persona i/o parella. El diagnòstic requereix sovint una valoració multidisciplinària dels factors físics, emocionals i socials implicats. A més dels tractaments farmacològics, existeixen altres opcions terapèutiques, com canvis en l’estil de vida, teràpies psicològiques i sexuals, tractaments hormonals, injeccions específiques, cirurgia vascular o implants de pròtesi peniana.
Símptomes
Els símptomes més habituals de la disfunció erèctil inclouen:
- Dificultat persistent per aconseguir o mantenir una erecció suficient per mantenir una relació sexual satisfactòria. Alguns homes poden aconseguir l’erecció però perdre-la abans o durant la penetració, o bé notar una disminució de la rigidesa del penis.
- Canvis en la resposta sexual, com una disminució del desig sexual, menor satisfacció durant les relacions o inseguretat davant l’activitat sexual. Aquestes alteracions poden aparèixer de manera progressiva o puntual segons la causa.
- Impacte emocional i psicològic associat a la dificultat erèctil, amb sentiments d’ansietat, frustració, baixa autoestima o preocupació pel rendiment sexual. Sovint aquests factors poden agreujar el problema i generar un cercle de dificultat sexual i estrès emocional.
- Afectació de la vida afectiva i de parella, amb evitació de les relacions íntimes, problemes de comunicació o disminució de la confiança i del benestar emocional en la relació.
Causes i factors de risc
La disfunció erèctil es produeix quan hi ha una dificultat persistent per aconseguir o mantenir una erecció suficient per a una relació sexual satisfactòria. L’origen pot ser vascular, neurològic, hormonal o psicològic, i sovint és el resultat de la combinació de diversos factors que afecten el mecanisme normal de l’erecció
Tipus de disfunció erèctil
La disfunció erèctil pot ser lleu, moderada o greu, segons la intensitat i la freqüència de la dificultat erèctil i l’impacte en la vida sexual i emocional del pacient.
- Disfunció erèctil orgànica: causada per alteracions físiques com problemes vasculars, neurològics o hormonals que impedeixen un flux sanguini adequat o una correcta transmissió nerviosa.
- Disfunció erèctil psicògena: relacionada principalment amb factors emocionals o psicològics, sovint d’aparició sobtada i amb ereccions normals en determinades situacions.
- Disfunció erèctil mixta: combina causes físiques i psicològiques, situació molt freqüent en què un problema orgànic inicial genera ansietat de rendiment.
Factors de risc
- Malalties cardiovasculars i metabòliques: hipertensió arterial, diabetis mellitus, obesitat, síndrome metabòlica, dislipèmia o colesterol elevat.
- Factors hormonals o neurològics: hipogonadisme o dèficit de testosterona, malalties neurològiques com l’esclerosi múltiple, lesions medul·lars que afecten els nervis implicats en l’erecció.
- Factors psicològics o emocionals: estrès, ansietat, depressió, fatiga o dificultats en la relació de parella.
- Cirurgies o tractaments previs a la zona pèlvica: com cirurgia prostàtica, radioteràpia o altres procediments urològics.
- Edat: la freqüència augmenta progressivament amb els anys, especialment a partir dels 40-50 anys.
- Hàbits de vida poc saludables: sedentarisme, tabaquisme, consum excessiu d’alcohol o de drogues.
- Alguns medicaments: certs antihipertensius, antidepressius, neurolèptics, antiarrítmics, opioides o esteroides poden interferir en la funció erèctil.
Disfunció erèctil i salut cardiovascular
La disfunció erèctil pot ser un senyal d’alerta d’altres problemes de salut, especialment cardiovasculars, hormonals o metabòlics. Els vasos sanguinis del penis són petits i poden mostrar abans que altres artèries els efectes de la hipertensió, la diabetis, l’obesitat, el colesterol elevat o la malaltia arterial. Per això, una dificultat d’erecció d’aparició recent no s’ha de considerar només un problema sexual, sinó també una oportunitat per revisar la salut general i detectar factors de risc que poden comprometre el cor i els vasos sanguinis.
En aquest sentit, els especialistes recomanen consultar amb un professional si la disfunció erèctil és persistent, progressiva o apareix associada a altres factors de risc cardiovascular. Avaluar-la de manera precoç permet orientar el tractament més adequat i, alhora, prevenir o diagnosticar malalties que poden passar desapercebudes.
Com ho diagnostiquem?
El diagnòstic de la disfunció erèctil es basa en:
- Entrevista mèdica detallada: és la part més important del diagnòstic. Permet conèixer les característiques del problema d’erecció, des de quan existeix, la seva evolució i com afecta la vida sexual i emocional del pacient.
- Valoració dels factors de risc: es revisen malalties com diabetis, hipertensió arterial, colesterol elevat, obesitat, malalties hormonals o neurològiques, així com hàbits com el tabaquisme, el consum d’alcohol o altres substàncies.
- Avaluació de la salut sexual: es valora la qualitat de les ereccions espontànies, durant la masturbació o les relacions sexuals, així com possibles alteracions de l’ejaculació o del desig sexual.
- Participació de la parella: sempre que el pacient ho desitgi, el punt de vista de la parella pot ajudar a entendre millor la situació i definir objectius de tractament compartits.
Factors psicològics
- Valoració emocional i relacional: l’estrès, l’ansietat, la depressió, la por al fracàs sexual o els problemes de parella poden influir en la funció erèctil.
- Detecció de disfunció erèctil d’origen psicològic: alguns signes, com un inici sobtat, una evolució variable o la presència d’ereccions espontànies normals, poden orientar cap a una causa psicògena.
- Valoració per psicologia clínica: en alguns casos es recomana suport psicològic individual o de parella, especialment quan els factors emocionals tenen un paper important.
Qüestionari de funció sexual
- Qüestionaris validats: ajuden a conèixer millor la gravetat de la disfunció erèctil i el seu impacte en la qualitat de vida.
- Seguiment de l’evolució: aquestes eines també permeten valorar la resposta als tractaments al llarg del temps.
Exploració física
- Exploració general i genital: permet detectar possibles causes físiques, com alteracions hormonals, curvatura del penis o plaques de la malaltia de Peyronie.
- Valoració cardiovascular i neurològica: es revisa l’estat dels vasos sanguinis i del sistema nerviós, fonamentals per aconseguir una erecció adequada.
En alguns pacients, es pot realitzar el tacte rectal per valorar la pròstata.
Proves analítiques
- Anàlisi de sang: permet detectar diabetis, alteracions del colesterol o altres problemes metabòlics relacionats amb la disfunció erèctil.
- Estudi hormonal: inclou principalment la testosterona, especialment en homes amb disminució del desig sexual o sospita de dèficit hormonal. Segons el cas, es poden estudiar prolactina o hormones relacionades amb la funció tiroïdal.
Proves vasculars i funcionals
Durant l’estudi de la disfunció erèctil, es realitza una avaluació cardiovascular per identificar possibles factors de risc relacionats amb la salut del cor i dels vasos sanguinis, com la hipertensió, la diabetis, el colesterol elevat, el tabaquisme o l’obesitat. Aquesta valoració pot incloure:
- revisió dels antecedents mèdics
- exploració física
- control de la pressió arterial i analítiques de sang
En alguns pacients, especialment si presenten factors de risc elevats o antecedents cardíacs, poden ser necessàries proves complementàries i una valoració especialitzada abans d’iniciar determinats tractaments, ja que la disfunció erèctil pot ser un signe precoç de malaltia cardiovascular. En alguns homes, la disfunció erèctil pot aparèixer anys abans de patir una angina de pit o infart.
Algunes de les proves especialitzades per a diagnosticar la disfunció erèctil són:
- Test d’ereccions nocturnes: estudia les ereccions que es produeixen durant el son i ajuda a diferenciar causes físiques i psicològiques.
- Ecografia Doppler del penis: permet estudiar el flux sanguini del penis i detectar problemes vasculars.
- Proves amb fàrmacs vasoactius: consisteixen en administrar medicació per provocar una erecció controlada i valorar la resposta del penis.
Altres estudis vasculars o neurològics es reserven per a casos concrets o abans de determinats tractaments quirúrgics.
Diagnòstic personalitzat i seguiment
El diagnòstic de la disfunció erèctil inclou una valoració integral per part d’especialistes en andrologia, psicologia i cardiologia, orientada a identificar la causa principal del problema i determinar el tractament més adequat per a cada pacient.
A més de l’estudi inicial, es realitza un seguiment periòdic per controlar l’evolució dels símptomes, valorar la resposta als tractaments i detectar possibles problemes de salut associats que puguin influir en la funció sexual.
Com ho tractem?
A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge integral i personalitzat de la disfunció erèctil, amb especialistes en salut sexual masculina (andrologia), psicologia clínica i cirurgia especialitzada. El centre disposa d’unitats especialitzades en el diagnòstic i tractament mèdic, quirúrgic i rehabilitador de la disfunció erèctil, incloent-hi la implantació de pròtesis de penis i tècniques innovadores per a la recuperació de la funció sexual.
- Teràpia psicosexual
- Tractament farmacològic oral
- Tractament hormonal
- Tractaments locals vasoactius
- Teràpies regeneratives i opcions avançades: dispositius d’erecció per buit, ones de xoc de baixa intensitat, tractament quirúrgic vascular
- Implant de pròtesi de penis (IPP)
El tractament de la disfunció erèctil depèn de:
La disfunció erèctil pot tenir causes vasculars, hormonals, neurològiques, psicològiques, relacionals o relacionades amb altres malalties. Per això, el tractament no se centra només a aconseguir una erecció, sinó també a millorar la salut sexual, la qualitat de vida i el benestar global del pacient.
- La causa principal de la disfunció erèctil permet orientar el tractament cap a l’origen vascular, hormonal, neurològic, psicològic, farmacològic o mixt del problema.
- La gravetat i el temps d’evolució ajuden a decidir si és suficient iniciar canvis d’hàbits i tractament oral o si calen opcions locals, dispositius o cirurgia.
- La salut cardiovascular del pacient abans d’iniciar qualsevol tractament permet valorar si pot tolerar l’activitat sexual amb seguretat i si necessita una avaluació cardiològica prèvia.
- Les expectatives del pacient i de la parella, juntament amb la informació sobre totes les opcions, ajuda a escollir el tractament més adequat, realista i sostenible en cada cas.
Seguiment i acompanyament continuat:
El tractament de la disfunció erèctil requereix controls periòdics per valorar l’evolució del pacient, l’eficàcia del tractament i possibles efectes adversos. Aquest seguiment permet ajustar la medicació o valorar altres opcions terapèutiques segons la resposta obtinguda, així com revisar factors de salut general que poden influir en la funció erèctil, com la diabetis, la hipertensió o altres tractaments mèdics. També facilita abordar l’impacte emocional i relacional de la disfunció erèctil, oferint un acompanyament integral i adaptat a les necessitats de cada pacient.
Llegeix més sobre: Pròtesi de penis.
Consells per a la prevenció
La prevenció de la disfunció erèctil es basa en la cura de la salut cardiovascular, els hàbits de vida saludables i la detecció precoç:
- Controlar els factors de risc cardiovascular: la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat i el tabaquisme poden afectar el flux sanguini del penis i afavorir la disfunció erèctil.
- Consultar precoçment davant dificultats persistents d’erecció: la disfunció erèctil pot ser un primer indicador de malaltia cardiovascular i permetre detectar problemes de salut abans que apareguin complicacions majors.
- Mantenir una activitat física regular: l’exercici millora la circulació sanguínia, la salut vascular i el benestar emocional.
- Seguir una dieta equilibrada: rica en fruites, verdures, cereals integrals i greixos saludables, i baixa en aliments ultraprocessats i greixos saturats.
- Evitar el tabaquisme i reduir el consum d’alcohol i drogues: aquests hàbits poden alterar la funció vascular, hormonal i nerviosa implicada en l’erecció.
- Dormir adequadament i controlar l’estrès: el cansament crònic, l’ansietat i l’estrès sostingut poden afectar la resposta sexual masculina.
- Promoure una bona salut emocional i de parella: la comunicació afectiva i sexual ajuda a prevenir l’ansietat de rendiment i altres dificultats relacionades amb la sexualitat.
- Revisar possibles efectes secundaris dels medicaments: alguns tractaments poden influir en la funció erèctil i cal valorar alternatives amb l’especialista.
- Evitar mites i desinformació sobre la sexualitat masculina: l’educació psicosexual ajuda a comprendre els canvis normals associats a l’edat i a reduir preocupacions innecessàries.
- Consultar amb equips especialitzats en andrologia: un abordatge integral permet identificar causes físiques, hormonals, psicològiques o relacionals de manera precoç.
Viure amb la malaltia
La disfunció erèctil és un problema freqüent que pot afectar la qualitat de vida, l’autoestima i les relacions de parella. No és “una conseqüència inevitable de l’edat” i, en la majoria dels casos, té solució o millora significativa. Consultar amb l’especialista permet identificar la causa —vascular, hormonal, neurològica o psicològica— i establir un pla terapèutic adaptat a cada persona.
El primer pas és acceptar i abordar el problema amb naturalitat. Parlar-ne amb el metge i amb la parella redueix l’ansietat i evita el cercle viciós por-fracàs-ansietat que pot agreujar la situació. El tractament pot incloure medicació oral, teràpies locals, tractaments hormonals si hi ha dèficit de testosterona, ones de xoc, dispositius de buit o, en casos seleccionats, pròtesi de penis. El seguiment mèdic és clau per valorar la resposta i ajustar la teràpia.
Adoptar hàbits de vida saludables és fonamental: deixar de fumar, reduir el consum d’alcohol, controlar la diabetis i la hipertensió, mantenir un pes adequat i practicar exercici regular milloren la salut vascular i, sovint, la funció erèctil. La disfunció erèctil pot ser un senyal d’alerta precoç de malaltia cardiovascular, per la qual cosa el seu estudi també ajuda a prevenir complicacions futures.
Quan hi ha un component emocional o relacional, el suport psicològic o la teràpia sexual poden ser molt útils. L’abordatge multidisciplinari permet millorar no només l’erecció, sinó també la confiança, la comunicació i la satisfacció sexual global. Comptar amb equips especialitzats, com els de la Fundació Puigvert, facilita una atenció integral, confidencial i adaptada a cada pacient.
Conviure amb la disfunció erèctil és possible amb un diagnòstic adequat i sense estigmes:
- Entendre que la disfunció erèctil és una malaltia freqüent i tractable: afecta molts homes, especialment amb el pas del temps o en presència de factors de risc cardiovasculars.
- Realitzar un seguiment mèdic periòdic: permet ajustar el tractament i controlar l’evolució de la salut sexual i general.
- Seguir el tractament indicat: que pot incloure canvis d’estil de vida, tractament farmacològic, suport psicològic o opcions quirúrgiques com la pròtesi de penis en casos seleccionats.
- Participar activament en l’educació psicosexual: comprendre els canvis físics, emocionals i relacionals associats a la sexualitat ajuda a reduir l’ansietat i millorar la qualitat de vida.
- Fomentar una comunicació oberta amb la parella: compartir preocupacions i expectatives pot millorar la confiança i la vivència de la sexualitat.
- Abordar els aspectes emocionals i psicològics: l’ansietat de rendiment, l’estrès o la baixa autoestima poden influir en la funció erèctil i beneficiar-se de suport especialitzat.
- Adoptar hàbits de vida saludables: l’activitat física, el control del pes i una bona salut cardiovascular poden millorar la resposta sexual.
- Conèixer les opcions terapèutiques disponibles: des de tractaments mèdics fins a implants de penis en pacients que no responen a altres alternatives.
- Evitar l’aïllament i els sentiments de culpa: la disfunció erèctil té causes mèdiques, psicològiques i relacionals complexes, i no s’ha de viure amb vergonya.
- Accedir a equips multidisciplinaris especialitzats: com els de la Fundació Puigvert, amb experiència en salut sexual masculina, andrologia i tractament integral de la disfunció erèctil.
Organització i equip assistencial
A la Fundació Puigvert, la disfunció erèctil es tracta des d’una perspectiva integral, mèdica i personalitzada, dins l’àmbit de la salut sexual i reproductiva masculina. Comptem amb una àmplia experiència en el diagnòstic i tractament dels trastorns de l’erecció, tant d’origen orgànic com psicològic o mixt, i oferim opcions terapèutiques adaptades a cada pacient, amb l’objectiu de recuperar la funció sexual i millorar la qualitat de vida.
La nostra organització assistencial inclou:
- Servei d’Andrologia
- Eduard Ruiz Castañé, director
- Josvany Sánchez Curbelo, sotsdirector
- Doron Vantman, adjunt
- Servei de Psicologia Clínica
- Francesc Maestre Loren, director del Servei
- Servei d’Infermeria Especialitzada
- Gabino Adalid, infermer de pràctica avançada
Aquest model multidisciplinari permet oferir un diagnòstic precís, tractaments actualitzats i un seguiment proper, garantint confidencialitat, rigor científic i una atenció centrada en les necessitats del pacient.
Línies de recerca pròpies
En el camp de la disfunció erèctil, la Fundació Puigvert compta amb un grup d’Andrologia i Reproducció Assistida de referència internacional, pioner en la recerca i assistència.
Algunes de les nostres línies de recerca són:
- Alteracions endocrines relacionades amb la infertilitat masculina i disfuncions sexuals
- Desenvolupament de nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a les malalties i condicions andrològiques: disfunció sexual masculina, hipogonadisme, malaltia de Peyronie, ejaculació precoç, infeccions de transmissió sexual (ITS), etc.
- Sexualitat femenina
Saber més sobre el Grups de recerca en Andrologia i Reproducció Assistida.
Preguntes freqüents
Què és exactament la disfunció erèctil?
La disfunció erèctil és la dificultat persistent per aconseguir o mantenir una erecció suficient per tenir una relació sexual satisfactòria, i pot tenir causes físiques, psicològiques o mixtes.
És normal tenir problemes d’erecció de manera puntual?
Sí, és relativament freqüent tenir dificultats ocasionals relacionades amb l’estrès, el cansament o situacions emocionals, però si el problema es repeteix durant més de tres mesos, és recomanable consultar amb un especialista en andrologia o urologia.
Quines són les causes més habituals de la disfunció erèctil?
Les causes més freqüents són problemes vasculars (hipertensió, diabetis, colesterol alt), malalties neurològiques, dèficit de testosterona, efectes secundaris de medicaments, consum de tabac o alcohol, i factors psicològics com l’ansietat o la depressió.
La disfunció erèctil pot ser un senyal d’altres malalties?
Sí, en alguns casos pot ser el primer símptoma d’una malaltia cardiovascular o metabòlica, ja que els vasos sanguinis del penis són especialment sensibles a alteracions del flux sanguini, per això és important fer una valoració mèdica completa.
Té tractament la disfunció erèctil?
Sí, la majoria de casos tenen solució mitjançant tractaments personalitzats que poden incloure canvis d’hàbits de vida, fàrmacs orals, teràpia hormonal si hi ha dèficit de testosterona, dispositius de buit, injeccions intracavernoses o pròtesis de penis en casos seleccionats.
Els medicaments per a l’erecció són segurs?
Quan estan prescrits i supervisats per un metge, els fàrmacs per millorar l’erecció són segurs i eficaços, però no s’han d’utilitzar sense control mèdic, especialment si es prenen nitrats o hi ha malaltia cardíaca.
La disfunció erèctil afecta només homes grans?
No, tot i que és més freqüent amb l’edat, també pot afectar homes joves, especialment si hi ha factors psicològics, hàbits poc saludables o determinades malalties.
Quan haig de consultar a un especialista?
És recomanable demanar visita si la dificultat d’erecció és persistent, genera malestar personal o de parella, o si s’associa a altres símptomes com disminució del desig sexual, fatiga o canvis hormonals, ja que un diagnòstic precoç permet un tractament més eficaç i millora la qualitat de vida.
Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.
Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.
English
Español