Coincidint amb la setmana en què se celebren el Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits i el Dia Mundial del Pacient Trasplantat, la Fundació Puigvert posa en valor la importància de la donació i del trasplantament renal després d’haver assolit, l’any 2026, la fita dels 3.000 trasplantaments renals. La institució va celebrar aquesta fita el passat mes de maig al Recinte Modernista de Sant Pau, en el marc de la Festa del Pacient i dins dels actes commemoratius del 65è aniversari de la Fundació Puigvert.
L’acte va comptar amb la participació de pacients, professionals i famílies, i va donar un protagonisme especial a les persones que han viscut un trasplantament renal. Entre elles, l’Àngel Ferreny, de 66 anys i resident a Lleida, que ja forma part de la història de la Fundació Puigvert com el pacient trasplantat de ronyó número 3.000. Després de patir una insuficiència renal i davant la necessitat d’iniciar hemodiàlisi o rebre un trasplantament, el passat mes d’octubre va rebre un ronyó de la seva dona, que li va donar una nova oportunitat i, alhora, es va convertir en la donant viva número 650 de la institució.
La Dra. Carme Facundo, nefròloga i responsable de la Unitat de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, destaca que:
“El trasplantament de ronyó és el tractament més eficaç per a molts pacients amb malaltia renal en fase terminal, ja que ofereix una supervivència més gran i una millor qualitat de vida en comparació amb la diàlisi”.
Gràcies a l’experiència acumulada i als alts nivells d’excel·lència assolits, la supervivència de les persones receptores de ronyó a la Fundació Puigvert és del 85% al cap de 15 anys del trasplantament.
Enguany també es compleix una dècada del primer trasplantament renal complet amb cirurgia robòtica d’Europa en una pacient jove de 25 anys, pel Dr. Alberto Breda, cap de l’Equip Quirúrgic de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert i un dels majors experts mundials en trasplantament renal robòtic, conjuntament amb el francès Dr. Doumerc. Per a Breda:
“El trasplantament renal robòtic és la modalitat que aporta més avantatges clínics a la persona receptora, amb una seguretat més que acceptable per a la persona donant”.
Actualment, una part important dels trasplantaments renals es realitzen mitjançant cirurgia robòtica, una tècnica mínimament invasiva que redueix les complicacions i el dolor postoperatori, disminueix els dies d’ingrés hospitalari i afavoreix una recuperació més ràpida, a més de millorar els resultats estètics de la intervenció.
La donació de ronyó, en qualsevol de les seves modalitats, és un acte d’altruisme
El trasplantament renal és possible gràcies a la donació altruista d’òrgans. Cada donació pot salvar o millorar moltes vides, i la solidaritat dels donants i de les seves famílies és fonamental per fer possible aquest tractament.
El ronyó trasplantat pot provenir d’un donant difunt o d’un donant viu. En tots dos casos, la donació és un acte generós que permet oferir una alternativa terapèutica a persones amb malaltia renal avançada o en fase terminal.
En el cas del donant viu, el ronyó pot procedir d’un familiar, d’una amistat o d’una persona voluntària compatible. Habitualment, una persona pot viure amb un sol ronyó sense problemes, sempre que hagi estat valorada de manera exhaustiva i compleixi els criteris mèdics, psicològics i legals necessaris per garantir la seva seguretat.
L’any 2025, la Fundació Puigvert va dur a terme un total de 113 trasplantaments de ronyó, 25 dels quals van ser de donant viu. Així consolida la institució la seva trajectòria com a centre de referència en trasplantament renal, acreditat per l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT) i per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Però, sobretot, reafirma el seu compromís amb les persones: amb els pacients que reben una nova oportunitat, amb les famílies que els acompanyen i amb els donants que, amb un gest generós, fan possible transformar vides.
Històries que compten: el trasplantament en primera persona
Darrere de cada trasplantament hi ha una història de vida, de superació i de confiança. Les experiències de les persones que han passat per aquest procés ajuden a entendre millor què suposa rebre un nou ronyó, com canvia la vida després de l’operació i quin impacte té també en les famílies i en les persones donants.
A la Fundació Puigvert, els testimonis dels pacients formen part del compromís amb una medicina més humana i propera. Compartir aquestes històries és també una manera d’acompanyar altres persones i famílies que comencen aquest camí.
Una d’aquestes històries és la de la Katya i la Nina, mare i filla. La Katya, una jove ucraïnesa resident a Espanya, patia una malaltia renal greu, i la seva mare, la Nina, va decidir convertir-se en donant viu per oferir-li una nova oportunitat. La seva experiència es recull al documental Història d’un trasplantament, produït per la Fundació Puigvert durant la pandèmia, que mostra el valor de la donació en vida i l’impacte emocional, familiar i mèdic d’aquest procés.
Altres testimonis reals també mostren la diversitat de situacions que poden portar a un trasplantament renal de donant viu: donacions entre familiars, parelles incompatibles que troben una alternativa, donacions internacionals, persones que eviten iniciar diàlisi o pacients que recuperen autonomia, estudis, activitat física i qualitat de vida després de la intervenció.
Juan Acosta va rebre un trasplantament renal de donant viu després de set anys en diàlisi i després que, en el seu centre anterior, es considerés que el risc del trasplantament era massa elevat. Va ser la seva dona, la Maria, qui li va donar un ronyó.
“Un trasplantament no era fàcil perquè hi havia molta calcificació. Si no hagués estat per vosaltres, encara estaria fent diàlisi”, explica.
Soledad Valdillo va rebre un segon trasplantament amb donant viu incompatible. L’any 2006, la seva mare li va donar un ronyó, i el segon cop va ser el seu marit qui li’n va donar un, tot i tenir un grup sanguini incompatible.
“En el segon trasplantament no vaig arribar a entrar en diàlisi, em van trasplantar abans. El meu marit fa una vida totalment normal. No ha canviat res”, recorda.
També hi ha històries com la d’Amparo Fontanet, que va decidir donar un ronyó a la seva filla Inés quan aquesta, amb 24 anys, tenia un sol ronyó que només funcionava en un 6%.
“Jo tenia 65 anys i m’acabava de jubilar, i li vaig dir a la meva doctora que, si el meu ronyó no estava caducat, tiràvem endavant”, relata.
La Sara Nardelli va rebre un trasplantament renal gràcies a una donació internacional de la seva tia, que es va desplaçar des de l’Argentina.
“La meva donant va ser la meva tia, va venir des de l’Argentina i en poques setmanes es va poder fer tot”, explica.
La donació altruista també forma part d’aquestes històries. En Ramon Ferreny va donar un ronyó a un company de feina a qui havien fallat diferents possibles donants. Després de consultar-ho amb el seu metge de capçalera, amb la seva dona i amb les seves dues filles, va decidir tirar endavant.
“M’era igual que fos família o no, era una persona que ho necessitava i jo ho podia fer. Tant de bo tingués dos ronyons més per poder-los donar”, afirma.
La Sonsoles va rebre un ronyó de donant viu incompatible després de 14 mesos en diàlisi, un procés que inicialment semblava impossible pel grup sanguini.
“Em van dir que era impossible pel grup sanguini i vaig estar en diàlisi… fins que aquí ens van dir que això havia canviat. Estic perfecta, perfecta. Em trobo molt bé”, explica.
I en Juan, que va donar un ronyó al seu germà quan aquest va necessitar un segon trasplantament, resumeix l’impacte vital d’aquest gest amb una frase:
“La segona vegada va ser com tornar-lo a veure néixer”.
Aquestes històries mostren que el trasplantament renal no és només un procediment mèdic d’alta complexitat, sinó també una experiència profundament humana. Cada donació representa una nova oportunitat i posa de manifest la importància de la solidaritat, de l’acompanyament professional i de la confiança entre pacients, famílies i equips assistencials.
English
Español