Infertilitat masculina

• Canvis en l’ejaculació o reducció del volum de semen.

• Dolor, inflor o molèsties als testicles.

• Antecedents d’infeccions genitals o urinàries.

• Disminució del pèl corporal o cansament persistent.

• Absència de símptomes evidents en molts casos.

La infertilitat masculina es produeix quan hi ha una alteració en la producció, qualitat o transport dels espermatozoides. Pot tenir un origen testicular, hormonal, genètic o obstructiu, així com estar relacionada amb malalties urològiques, infeccions, factors ambientals o hàbits de vida que afecten la funció reproductiva de l’home.

FACTORS DE RISC:

• Alteracions testiculars: varicocele, criptorquídia o antecedents de traumatismes testiculars.
• Infeccions genitourinàries: epididimitis, orquitis o infeccions de transmissió sexual.
• Trastorns hormonals com l’alteració de la funció hipofisària, que controla la funció dels testicles, productors de testosterona, mitjançant les hormones LH i FSH.
• Malalties cròniques: diabetis, obesitat o malalties sistèmiques.
• Exposició a tòxics: tabac, alcohol, drogues, pesticides o calor excessiva.
• Tractaments mèdics: quimioteràpia, radioteràpia o cirurgia pèlvica o testicular.
• Factors genètics o antecedents familiars d’infertilitat.

TIPUS D’INFERTILITAT MASCULINA:

Els testicles produeixen pocs espermatozoides o espermatozoides amb mala qualitat, mobilitat o forma anòmala, fet que dificulta la fecundació de l’òvul, fins i tot quan les relacions sexuals són regulars.

• Infertilitat obstructiva:
Els espermatozoides es produeixen correctament, però no poden sortir amb l’ejaculació a causa d’una obstrucció als conductes seminals, sovint per infeccions, cirurgies prèvies o anomalies congènites.

• Infertilitat hormonal:
Es produeix quan alteracions hormonals afecten la producció d’espermatozoides o la funció sexual, com problemes en les hormones que regulen els testicles.

• Infertilitat d’origen genètic:
Relacionada amb alteracions cromosòmiques o genètiques que afecten la formació d’espermatozoides, com certes síndromes o microdelecions, i que poden requerir estudis específics i assessorament genètic.

• Infertilitat idiopàtica:
No s’identifica una causa clara després de les proves habituals. Tot i això, pot existir una combinació de factors lleus que, conjuntament, dificulten la fertilitat masculina.

• Entrevista mèdica: valoració del temps d’infertilitat, antecedents reproductius, hàbits de vida, exposició a tòxics, consum de fàrmacs, infeccions prèvies, cirurgies genitourinàries i malalties cròniques.

• Exploració física: exploració genital per valorar la mida i la consistència dels testicles, la presència de varius escrotals (varicocele), alteracions del conducte deferent o altres anomalies.

ESTUDI DEL SEMEN (SEMINOGRAMA):

• Anàlisi seminal (Seminograma): prova fonamental que avalua el volum, la concentració, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides. Sovint es requereixen dues o més anàlisis en moments diferents per confirmar els resultats.

PROVES ANALÍTIQUES HORMONALS:

• Anàlisi de sang amb perfil hormonal (testosterona, FSH, LH i altres hormones) i, en alguns casos, analítiques per descartar alguna patologia sistèmica associada.

PROVES D’IMATGE:

• Ecografia testicular: permet valorar l’estructura dels testicles, detectar varicocele o altres alteracions anatòmiques.

• Ecografia transrectal: indicada quan es sospiten obstruccions dels conductes ejaculatoris o anomalies de la pròstata i les vesícules seminals.

ESTUDIS GENÈTICS I ESPECIALITZATS:

Els estudis genètics estan indicats en casos d’alteracions greus del seminograma per detectar anomalies cromosòmiques o genètiques. Altres proves especialitzades poden incloure estudis de fragmentació de l’ADN espermàtic segons el cas clínic.

AVALUACIÓ MULTIDISCIPLINÀRIA I DIAGNÒSTIC PERSONALITZAT:

Habitualment, fem una valoració coordinada per urologia o andrologia, amb el suport d’altres equips especialitzats, com endocrinologia o unitats de reproducció assistida. Així, un diagnòstic integral permetrà identificar la causa de la infertilitat masculina i orientar el tractament o les opcions reproductives més adequades.

La infertilitat masculina pot tenir causes molt diverses i, en molts casos, és tractable o millorable. El tractament s’adapta a cada pacient amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats d’embaràs i preservar la salut reproductiva.

• La CAUSA de la infertilitat: hormonal, genètica, testicular, obstructiva o d’origen desconegut.

• La QUALITAT del semen: concentració, mobilitat i morfologia dels espermatozoides.

• L’EDAT, l’estat general de SALUT i el PROJECTE reproductiu de la parella: factors clau per personalitzar el tractament.

A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge especialitzat i multidisciplinari, amb equips d’andrologia, urologia, endocrinologia i reproducció assistida.

a. TRACTAMENT DE LA CAUSA SUBJACENT:

Sempre que és possible, el primer pas és identificar i corregir la causa que origina la infertilitat.

• Tractament d’infeccions o inflamacions genitals: pot millorar la qualitat seminal.

• Correcció de trastorns hormonals: ajuda a normalitzar la producció d’espermatozoides.

• Abordatge de factors ambientals o tòxics: com l’exposició a calor, tòxics o determinats fàrmacs.

b. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC I HORMONAL:

En alguns casos, els fàrmacs poden millorar la funció testicular i la qualitat del semen.

• Tractaments hormonals específics: indicats en dèficits hormonals confirmats.

• Fàrmacs que estimulen l’espermatogènesi: augmenten la producció d’espermatozoides en casos seleccionats.

• Seguiment mèdic estricte: per ajustar el tractament segons la resposta.

c. CIRURGIA ANDROLÒGICA:

La cirurgia pot ser una opció eficaç quan la infertilitat té una causa anatòmica o obstructiva.

• Correcció del varicocele: pot millorar la qualitat seminal i les possibilitats d’embaràs.

• Cirurgia reconstructiva de les vies seminals: indicada en obstruccions.

• Tècniques quirúrgiques especialitzades: amb bons resultats en pacients seleccionats.

d. TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA:

Quan els tractaments mèdics o quirúrgics no són suficients, la reproducció assistida ofereix alternatives eficaces.

• Inseminació artificial: indicada en casos lleus d’alteració seminal.

• Fecundació in vitro (FIV) i microinjecció espermàtica (ICSI): permeten aconseguir embaràs fins i tot amb pocs espermatozoides.

• Tractaments personalitzats: adaptats a cada situació clínica i reproductiva.

e. OBTENCIÓ D’ESPERMATOZOIDES MITJANÇANT BIOPSIA TESTICULAR:

En casos d’absència d’espermatozoides en el semen, es poden obtenir directament del testicle.

• Biòpsia o aspiració testicular: permet recuperar espermatozoides viables.

• Ús en tècniques de reproducció assistida: especialment en ICSI.

• Opció per a pacients amb azoospèrmia: augmenta les possibilitats reproductives.

f. PRESERVACIÓ DE LA FERTILITAT:

La preservació de la fertilitat és especialment important en determinades situacions mèdiques, per exemple, abans d’un tractament oncològic.

• Criopreservació de semen: recomanada abans de tractaments que poden afectar la fertilitat.

• Conservació de mostres reproductives: garanteix opcions futures de paternitat.

• Assessorament reproductiu especialitzat: facilita decisions informades.

SUPORT PSICOLÒGIC I ACOMPANYAMENT:

La infertilitat pot tenir un impacte emocional important.
• Assessorament psicològic individual o en parella: ajuda a gestionar l’estrès i l’ansietat.
• Acompanyament durant el procés diagnòstic i terapèutic: millora l’afrontament emocional.
• Atenció integral a la parella: aspecte clau del tractament.

SEGUIMENT I CONTROL A LLARG TERMINI:

El tractament de la infertilitat masculina requereix controls periòdics.
• Avaluació de l’evolució de la qualitat seminal: permet valorar la resposta al tractament.
• Ajust del pla terapèutic: segons els resultats obtinguts.
• Acompanyament professional continuat: orientat a millorar les possibilitats reproductives i el benestar global.

• Revisions mèdiques periòdiques: permeten detectar alteracions hormonals, testiculars o infeccions que poden afectar la fertilitat.

• Evitar el tabaquisme, l’alcohol i les drogues: aquests hàbits poden reduir la qualitat i la quantitat d’espermatozoides.

• Mantenir un pes saludable: el sobrepès i l’obesitat s’associen a alteracions hormonals i a pitjor qualitat seminal.

• Protegir els testicles de la calor excessiva: evitar exposicions prolongades a fonts de calor (saunes, banys molt calents).

• Evitar l’ús de fàrmacs o suplements sense control mèdic: alguns poden interferir en la producció d’espermatozoides.

• Tractar adequadament les infeccions genitourinàries: per prevenir danys en el sistema reproductor.

• Utilitzar protecció en entorns laborals de risc: davant l’exposició a tòxics, radiacions o pesticides.

• Adoptar una dieta equilibrada i fer exercici regular: afavoreixen la salut reproductiva i general.

• Consultar si no s’aconsegueix l’embaràs després d’un any de relacions sense protecció.

• Realitzar un estudi diagnòstic complet: per identificar la causa i establir el tractament més adequat.

• Seguir el tractament indicat: que pot incloure tractament mèdic, cirurgia o tècniques de reproducció assistida.

• Participar activament en les decisions reproductives: conjuntament amb la parella i l’equip sanitari.

• Afrontar l’impacte emocional: la infertilitat pot generar estrès, frustració o afectació de l’autoestima.

• Rebre suport psicològic si cal: per gestionar l’ansietat associada al procés reproductiu.

• Adoptar hàbits de vida saludables durant el tractament: per optimitzar els resultats.

• Valorar opcions de preservació de la fertilitat: com la criopreservació d’espermatozoides en determinats casos.

• Mantenir una comunicació oberta amb l’equip mèdic: per resoldre dubtes i ajustar el pla terapèutic.

• Accedir a unitats especialitzades: com les de la Fundació Puigvert, amb experiència en andrologia i reproducció masculina.

Liderada pel Dr. Maurizio de Rocco, la Unitat d’Infertilitat Masculina s’especialitza en l’atenció integral, diagnòstic i tractament de les diferents causes d’infertilitat masculina.

Altres equips que intervenen de manera interdisciplinària, en funció de cada cas, són:

• els Laboratoris de Seminologia i de Reproducció Assistida
• les Unitats d’ITS, d’Onconefrologia i d’Hipogonadisme
• l’Equip de Cirurgia Complexa Genital del Servei d’Andrologia
• la Unitat d’Urologia Oncològica
• el Servei de Medicina Reproductiva
• el Servei d’Urologia
• el del Servei de Psicologia Clínica
• el Servei de Farmàcia Hospitalària
• el Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Sant Pau
entre altres.

La recerca bàsica, molt orientada a la millora de l’atenció als nostres pacients, se centra en la identificació de nous gens associats a la infertilitat, la genòmica reproductiva i la oncofertilitat.

Les nostres línies son:

• Genètica de la infertilitat masculina i la genòmica reproductiva, «oncofertilitat».

• Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) i tècniques de fertilització in vitro (FIV).

• Alteracions endocrines relacionades amb la infertilitat masculina i disfuncions sexuals.

• Desenvolupament de nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a les malalties i condicions andrològiques: disfunció sexual masculina, hipogonadisme, malaltia de Peyronie, ejaculació precoç, infeccions de transmissió sexual (ITS), etc.

• Sexualitat femenina

La infertilitat masculina és la dificultat d’aconseguir un embaràs després d’un any de relacions sexuals sense protecció, quan la causa principal del problema està relacionada amb factors masculins, com alteracions en la producció o la qualitat dels espermatozoides.

QUINES SÓN LES CAUSES MÉS FREQÜENTS DE LA INFERTILITAT MASCULINA?

Les causes més habituals inclouen alteracions en el nombre, la mobilitat o la forma dels espermatozoides, varicocele, trastorns hormonals, infeccions, factors genètics, obstruccions de les vies seminals o hàbits de vida poc saludables.

COM ES DIAGNOSTICA LA INFERTILITAT MASCULINA?

El diagnòstic es basa principalment en l’espermiograma (anàlisi del semen), complementat amb una història clínica detallada, exploració física i, segons el cas, estudis hormonals, genètics o proves d’imatge.

UN ESPERMIOGRAMA ALTERAT VOL DIR QUE NO PUC TENIR FILLS?

No necessàriament, ja que una alteració en l’espermiograma no exclou la possibilitat de paternitat, i sovint cal repetir la prova o completar l’estudi per valorar la causa i les opcions de tractament disponibles.

LA INFERTILITAT MASCULINA TÉ TRACTAMENT?

Sí, en molts casos existeixen tractaments específics segons la causa, que poden incloure canvis d’hàbits, tractament mèdic, cirurgia o tècniques de reproducció assistida adaptades a cada situació.

QUINS HÀBITS PODEN AFECTAR LA FERTILITAT DE L’HOME?

El tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, l’obesitat, l’estrès, l’exposició a tòxics o calor excessiva a la zona genital poden afectar negativament la qualitat del semen i reduir la fertilitat masculina.

QUAN ÉS RECOMANABLE CONSULTAR UN ESPECIALISTA?

Es recomana consultar un especialista quan no s’aconsegueix l’embaràs després d’un any d’intents (o abans si hi ha factors de risc coneguts), així com davant antecedents de malalties testiculars, cirurgia genital o infeccions greus.

QUINES OPCIONS ASSISTENCIALS OFEREIX LA FUNDACIÓ PUIGVERT?

La Fundació Puigvert disposa d’unitats especialitzades en infertilitat masculina que ofereixen un abordatge integral i personalitzat, amb diagnòstic avançat, tractament mèdic i quirúrgic, i coordinació amb tècniques de reproducció assistida quan és necessari.