La Fundació ↗︎
La incontinència urinària femenina és la pèrdua involuntària d’orina causada per una alteració en els mecanismes de continència de la bufeta, la uretra i el sòl pelvià. És especialment freqüent en dones després dels embarassos, parts vaginals o durant la menopausa. No és una conseqüència inevitable de l’edat, sinó una patologia tractable que pot millorar de manera significativa amb un abordatge especialitzat. ELS SÍMPTOMES MÉS HABITUALS DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA FEMENINA INCLOUEN: CAUSES PRINCIPALS: La causa més freqüent en la dona és la debilitat del sòl pelvià i del suport uretral, sovint relacionada amb embarassos, parts o canvis hormonals. També pot existir hiperactivitat vesical o alteracions neurològiques. FACTORS DE RISC: EL DIAGNÒSTIC DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ES BASA EN: EL TRACTAMENT DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA DEPÈN DE: La incontinència urinària és un problema freqüent que pot tenir diferents causes i formes de presentació. El tractament s’adapta a cada pacient amb l’objectiu de reduir o eliminar les pèrdues d’orina i millorar la qualitat de vida. A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge integral i esglaonat, que combina tractaments conservadors, farmacològics i quirúrgics segons les necessitats de cada persona. Són el primer pas del tractament en molts casos, especialment en incontinència lleu o moderada. La fisioteràpia especialitzada és una de les eines més eficaces en el tractament de la incontinència urinària. Indicada principalment en la incontinència d’urgència i la bufeta hiperactiva. • Programació d’intervals miccionals: Consisteix a espaiar progressivament les miccions per augmentar la capacitat funcional de la bufeta. • Control de la urgència: S’ensenyen tècniques per retardar la micció davant la sensació sobtada d’orinar. Quan les mesures conservadores no són suficients, es poden utilitzar medicaments específics. En casos seleccionats, es disposa d’opcions avançades amb bons resultats i baixa agressivitat. Són alternatives eficaces: quan el tractament farmacològic no funciona o no es tolera. Indicada en casos greus o refractaris a altres tractaments, especialment en incontinència d’esforç. En alguns casos, les ajudes externes formen part del pla terapèutic. SEGUIMENT I ACOMPANYAMENT CONTINUAT: La incontinència urinària és sovint una condició crònica que requereix controls periòdics i multidisciplinaris. LA PREVENCIÓ DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ES BASA EN HÀBITS SALUDABLES I EN LA CURA DEL SÒL PELVIÀ: CONVIURE AMB LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ÉS POSSIBLE AMB UN ABORDATGE PERSONALITZAT I MULTIDISCIPLINARI: En el dia a dia, petits canvis poden marcar la diferència. Aprendre i practicar exercicis del sòl pelvià, regular la ingesta de líquids sense restringir-la en excés, evitar el restrenyiment i mantenir un pes saludable són mesures que ajuden a controlar els símptomes. També pot ser útil planificar els horaris miccionals i conèixer els desencadenants (tos, riure, exercici físic) per anticipar-se a les situacions que generen pèrdues. Des del punt de vista emocional, és fonamental no aïllar-se ni renunciar a activitats socials o esportives per por a les pèrdues d’orina. Existeixen productes d’absorció específics, discrets i segurs, que poden aportar tranquil·litat mentre es realitza el tractament. Compartir el que passa amb la parella o amb persones de confiança també pot alleujar la càrrega emocional i reduir l’estrès associat. Finalment, el seguiment amb equips especialitzats en incontinència urinària femenina permet ajustar el tractament segons l’evolució, ja sigui amb fisioteràpia del sòl pelvià, tractaments farmacològics o opcions quirúrgiques mínimament invasives. Amb informació, suport i un abordatge multidisciplinari, la majoria de dones poden recuperar el control i millorar notablement la seva qualitat de vida. Unitat d’Urologia Funcional i Femenina: Abordatge especialitzat de la incontinència urinària, les disfuncions del sòl pelvià, la bufeta hiperactiva i altres trastorns funcionals urinaris. S’ofereixen diagnòstic funcional avançat (urodinàmia) i tractaments conservadors, farmacològics i quirúrgics d’última generació. QUÈ ÉS LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA FEMENINA I PER QUÈ ÉS TAN FREQÜENT? És la pèrdua involuntària d’orina en la dona, sovint relacionada amb embarassos, parts vaginals, debilitat del sòl pelvià o canvis hormonals de la menopausa. És molt freqüent, però no és normal ni inevitable, i té tractament. L’EMBARÀS I EL PART PODEN PROVOCAR INCONTINÈNCIA URINÀRIA? Sí. L’embaràs i, sobretot, el part vaginal poden debilitar la musculatura i els nervis del sòl pelvià, afavorint la incontinència d’esforç. La rehabilitació precoç pot reduir el risc o millorar els símptomes. LA MENOPAUSA EMPITJORA LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA? La disminució d’estrògens pot afectar el to i l’elasticitat dels teixits urogenitals, fet que pot afavorir la incontinència o la bufeta hiperactiva. En alguns casos, el tractament hormonal local pot ajudar. QUAN HAIG DE CONSULTAR UN ESPECIALISTA? Cal consultar si hi ha fuites repetides, urgència sobtada, dificultat per controlar la micció o si la situació afecta la qualitat de vida personal, social o laboral. ELS EXERCICIS DEL SÒL PELVIÀ REALMENT FUNCIONEN? Sí, especialment en la incontinència urinària d’esforç. Quan es realitzen correctament i sota supervisió professional, poden reduir significativament les pèrdues d’orina. SEMPRE CAL CIRURGIA PER TRACTAR LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA FEMENINA? No. La majoria de casos lleus o moderats milloren amb mesures conservadores, fisioteràpia o tractament farmacològic. La cirurgia es reserva per a casos seleccionats o quan altres opcions no han estat suficients. LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA ES POT CURAR? En molts casos es pot corregir o millorar de manera significativa. El pronòstic depèn del tipus d’incontinència, la causa i l’adherència al tractament indicat. ES POT PREVENIR LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA FEMENINA? En alguns casos sí. Mantenir un pes saludable, fer exercicis de sòl pelvià, evitar el restrenyiment i consultar precoçment davant dels primers símptomes ajuda a reduir el risc o a detectar-la en fases inicials.
Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.
Què és?
TIPUS D’INCONTINÈNCIA URINÀRIA:
Símptomes
Causes i factors de risc
Com ho diagnostiquem?
QÜESTIONARIS I DIARIS MICCIONALS:
PROVES ANALÍTIQUES:
PROVES D’IMATGE I FUNCIONALS:
PROVES COMPLEMENTÀRIES EN CASOS SELECCIONATS:
DIAGNÒSTIC PERSONALITZAT I SEGUIMENT:
Com ho tractem?
MESURES CONSERVADORES I CANVIS D’HÀBITS:
REHABILITACIÓ DEL SÒL PELVIÀ:
ENTRENAMENT DE LA BUFETA:
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC:
TRACTAMENTS MÍNIMAMENT INVASIUS:
CIRURGIA DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA FEMENINA:
AJUDES I DISPOSITIUS DE SUPORT:
Consells per a la prevenció
Viure amb la malaltia
Conviure amb la incontinència urinària femenina pot generar vergonya, inseguretat o limitacions en la vida social, laboral o íntima. És important saber que no és una situació “normal” que s’hagi d’acceptar sense més, ni una conseqüència inevitable de l’edat o dels parts. Té tractament i, en molts casos, millora de manera significativa amb un abordatge adequat. El primer pas és parlar-ne obertament amb un professional sanitari per valorar el tipus d’incontinència i establir un pla personalitzat.
Organització i equip assistencial
Preguntes freqüents
Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.
English
Español