Inici » Patologies i Tractaments » Càncer renal o càncer de ronyó

Càncer renal o càncer de ronyó

Què és?

El càncer renal o càncer de ronyó és una malaltia que apareix quan algunes cèl·lules del ronyó creixen de manera descontrolada i formen un tumor maligne. El tipus més freqüent en persones adultes és el carcinoma de cèl·lules renals, que representa la gran majoria dels càncers originats al ronyó. Dins d’aquest grup existeixen diferents subtipus, dels quals el carcinoma de cèl·lules clares és el més habitual.

El càncer renal representa aproximadament el 3% de tots els càncers i és més freqüent en homes que en dones. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, la incidència augmenta amb l’edat.

No tots els tumors renals són càncer

Trobar una massa o un tumor al ronyó no significa necessàriament que sigui maligne. Existeixen tumors renals benignes i diferents tipus de tumors malignes, amb característiques i comportaments diversos.

Per això, quan es detecta una massa renal és important estudiar-ne la mida, la localització, les característiques radiològiques i altres factors per determinar el diagnòstic i decidir l’abordatge més adequat.

Càncer renal localitzat i avançat

Segons fins on s’hagi estès la malaltia, podem diferenciar de manera general:

  • Càncer renal localitzat: el tumor està limitat al ronyó. En aquests casos, el tractament té habitualment una intenció curativa i la cirurgia és una de les principals opcions. En determinats tumors petits també es poden valorar alternatives com l’ablació o la vigilància activa.
  • Càncer renal localment avançat: el tumor ha crescut més enllà del ronyó i pot afectar teixits propers, vasos sanguinis o ganglis limfàtics.
  • Càncer renal metastàtic: les cèl·lules tumorals s’han estès a òrgans o teixits allunyats del ronyó. En aquests casos, el tractament és diferent i pot incloure tractaments sistèmics, com la immunoteràpia o les teràpies dirigides.

L’estadi de la malaltia, les característiques del tumor i l’estat general de salut són factors fonamentals per establir el tractament més adequat en cada cas.

Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical i Cirurgia robòtica urològica.

Símptomes

El càncer renal sovint no provoca símptomes en les fases inicials. Actualment, molts tumors renals es descobreixen de manera incidental durant una ecografia, una tomografia computada (TC) o una altra prova d’imatge realitzada per un motiu diferent. Les guies europees confirmen que la majoria dels carcinomes de cèl·lules renals es detecten actualment de manera incidental.

Quan apareixen símptomes, poden variar segons la mida i la localització del tumor i l’extensió de la malaltia.

Quins són els principals símptomes del càncer renal?

  • Sang a l’orina (hematúria): pot ser visible a simple vista o detectar-se únicament en una anàlisi d’orina.
  • Dolor persistent al costat o a la zona lumbar: habitualment es localitza a la zona corresponent al ronyó afectat.
  • Massa o bony a l’abdomen o al costat: és una manifestació menys habitual, especialment en els tumors detectats en fases inicials.
  • Cansament persistent: pot aparèixer com a manifestació general de la malaltia.
  • Pèrdua de pes sense una causa aparent: és més freqüent en malalties simptomàtiques o més avançades.
  • Febre persistent o recurrent sense una causa coneguda: pot aparèixer en alguns casos.
  • Anèmia: la disminució dels glòbuls vermells pot provocar cansament, debilitat o pal·lidesa.
  • Símptomes relacionats amb l’extensió de la malaltia: en casos avançats poden aparèixer, entre d’altres, dolor ossi o tos persistent si el tumor s’ha estès a altres parts de l’organisme.

La combinació tradicional de sang a l’orina, dolor al costat i una massa abdominal s’ha associat històricament al càncer renal, però actualment és poc freqüent que els tres signes apareguin alhora.

La presència d’aquests símptomes no significa necessàriament que hi hagi un càncer renal, ja que poden tenir moltes altres causes. És important consultar-los perquè se’n pugui determinar l’origen.

Causes i factors de risc

No es coneix una causa única del càncer renal. La majoria dels casos apareixen de manera esporàdica, és a dir, sense que existeixi una malaltia hereditària coneguda. Tanmateix, s’han identificat diversos factors que poden augmentar la probabilitat de desenvolupar-lo.

Principals factors de risc

  • Tabac: fumar augmenta el risc de desenvolupar càncer renal. És un dels factors de risc modificables més ben establerts.
  • Excés de pes i obesitat: s’associen a un risc més elevat de carcinoma de cèl·lules renals.
  • Pressió arterial elevada (hipertensió arterial): les persones amb hipertensió presenten un risc més alt de desenvolupar la malaltia.
  • Edat: el risc augmenta amb els anys i el càncer renal és més habitual en persones adultes d’edat avançada.
  • Gènere: és més freqüent en homes que en dones. Les dades actuals de l’Associació Europea d’Urologia (EAU) mostren una incidència aproximadament dues vegades superior en homes.
  • Antecedents familiars: tenir un familiar de primer grau —pare, mare, germans o fills— amb càncer renal s’associa a un risc més elevat.
  • Algunes malalties renals: determinades persones amb malaltia renal avançada i canvis quístics adquirits al ronyó, especialment després d’un període prolongat de diàlisi, poden presentar un risc superior de desenvolupar tumors renals.

Càncer renal hereditari

Una petita proporció dels càncers renals està relacionada amb una predisposició genètica hereditària. Existeixen diferents síndromes que poden augmentar el risc de desenvolupar determinats tipus de tumors renals.

Es pot sospitar especialment un component hereditari quan el càncer renal apareix a una edat jove, afecta els dos ronyons (bilateral), hi ha diversos tumors (multifocal) o existeixen antecedents familiars de càncer renal. En aquestes situacions es pot valorar l’assessorament i l’estudi genètic.

Com ho diagnostiquem?

Actualment, molts tumors renals es detecten de manera incidental, és a dir, durant una ecografia, una tomografia computada (TC) o una altra prova d’imatge realitzada per un motiu diferent, quan encara no provoquen símptomes.

Quan es detecta una massa renal, l’objectiu de l’estudi és determinar si pot correspondre a un tumor maligne, quines característiques presenta, si està limitat al ronyó o s’ha estès a altres zones i com funcionen els ronyons. Aquesta informació permet establir el diagnòstic i seleccionar el tractament més adequat.

Proves per diagnosticar el càncer renal

  • Anàlisis de sang i d’orina: permeten valorar la funció dels ronyons i detectar possibles alteracions associades. L’anàlisi d’orina també pot identificar sang que no és visible a simple vista.
  • Ecografia renal: permet observar els ronyons i detectar masses o altres alteracions. Sovint és una de les proves que porta al descobriment inicial d’un tumor renal.
  • Tomografia computada (TC): és una de les principals proves per caracteritzar una massa renal. Permet determinar-ne la mida i la localització, estudiar la relació amb els vasos sanguinis i altres estructures i valorar si la malaltia s’ha estès fora del ronyó. La TC amb contrast de l’abdomen i, quan està indicat, del tòrax és una prova fonamental per al diagnòstic i l’estudi de l’extensió del tumor.
  • Ressonància magnètica (RM): pot complementar o substituir la TC en determinades situacions, per exemple, per estudiar millor l’afectació dels vasos sanguinis, evitar radiacions o quan no és convenient administrar el contrast utilitzat en la TC.
  • Biòpsia renal: consisteix a obtenir una petita mostra del tumor mitjançant una agulla, habitualment guiada per tècniques d’imatge, per analitzar-la al laboratori. No és necessària en tots els tumors renals. Pot ser especialment útil quan el resultat pot modificar la decisió terapèutica i s’ha de realitzar abans d’un tractament d’ablació o d’un tractament sistèmic si no es disposa prèviament d’un diagnòstic del teixit (diagnòstic histològic).

Determinar l’estadi i les característiques del tumor

Un cop diagnosticat el càncer renal, s’estudia fins on s’ha estès la malaltia (estadi). Es valora la mida del tumor, si està limitat al ronyó, si afecta estructures o ganglis limfàtics propers o si s’ha estès a altres òrgans (metàstasi).

Quan s’obté teixit del tumor mitjançant una biòpsia o una intervenció quirúrgica, l’anàlisi al laboratori (estudi anatomopatològic) permet determinar el tipus de càncer renal i altres característiques que ajuden a estimar-ne el comportament i orientar el tractament.

Com ho tractem?

El tractament del càncer renal és personalitzat i depèn principalment de l’estadi de la malaltia, la mida i la localització del tumor, les seves característiques i l’estat general de salut de la persona. En els tumors localitzats, també és important valorar quina opció permet aconseguir un bon control del tumor preservant tanta funció renal com sigui possible.

Les opcions poden incloure cirurgia, ablació, vigilància activa i tractaments sistèmics, entre altres estratègies. En determinades situacions es poden combinar diferents tractaments.

Cirurgia

La cirurgia és un dels principals tractaments del càncer renal localitzat. Sempre que les característiques del tumor ho permeten, es valora la possibilitat de conservar la màxima quantitat possible de teixit renal sa.

Existeixen dos procediments principals:

  • Extirpació del tumor preservant la resta del ronyó (nefrectomia parcial): s’extirpa el tumor juntament amb una petita quantitat de teixit del voltant i es conserva la resta del ronyó. Preservar teixit renal sa contribueix a mantenir una bona funció dels ronyons.
  • Extirpació completa del ronyó (nefrectomia radical): s’extirpa tot el ronyó afectat i, segons les característiques de la malaltia, altres teixits propers. Pot ser necessària quan no és possible conservar el ronyó de manera segura des del punt de vista oncològic o tècnic.

La cirurgia es pot fer mitjançant cirurgia oberta, laparoscòpica o assistida per robot. L’abordatge es decideix segons factors com la mida i la localització del tumor, la complexitat de la intervenció i les característiques de cada persona.

Les tècniques mínimament invasives, com la laparoscòpia i la cirurgia robòtica, permeten realitzar la intervenció a través d’incisions petites i poden afavorir menys sagnat, menys dolor postoperatori i una recuperació més ràpida en casos adequadament seleccionats.

La majoria de les persones poden portar una vida plena i saludable amb un sol ronyó sa. Tot i així, sempre que sigui oncològicament segur i tècnicament possible, preservar teixit renal pot contribuir a protegir la funció dels ronyons a llarg termini.

Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical i Cirurgia robòtica urològica.

Ablació del tumor

L’ablació és un tractament mínimament invasiu que permet destruir determinats tumors renals mitjançant l’aplicació d’energia. Habitualment, s’introdueix una agulla a través de la pell fins al tumor, guiada per tècniques d’imatge, i s’utilitza energia tèrmica per destruir el teixit tumoral.

Pot ser una opció per a tumors renals petits i localitzats, especialment en persones en què la cirurgia pot comportar un risc més elevat per l’estat general de salut o pels antecedents mèdics. La selecció adequada dels casos és fonamental.

Vigilància activa

En determinats tumors renals petits i de baix risc, es pot optar per no intervenir immediatament i controlar-ne l’evolució mitjançant proves d’imatge periòdiques. És el que s’anomena vigilància activa.

Aquesta estratègia permet evitar o ajornar els possibles riscos d’una intervenció en tumors que poden créixer molt lentament o mantenir-se estables. Si durant el seguiment apareixen signes de progressió, es pot replantejar el tractament.

Tractament després de la cirurgia

Després d’extirpar un càncer renal localitzat, en molts casos no és necessari administrar cap altre tractament i es realitza un seguiment periòdic. En determinats carcinomes de cèl·lules renals amb risc més elevat que la malaltia reaparegui (recidiva), es pot valorar un tractament posterior a la cirurgia (tractament adjuvant) amb immunoteràpia.

Tractament del càncer renal avançat o metastàtic

Quan el càncer s’ha estès fora del ronyó, el tractament es decideix de manera individualitzada. Actualment, els principals tractaments sistèmics inclouen:

  • Immunoteràpia: ajuda el sistema immunitari a reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals.
  • Teràpies dirigides: actuen sobre mecanismes específics que les cèl·lules tumorals utilitzen per créixer i formar nous vasos sanguinis. Entre aquestes hi ha els fàrmacs antiangiogènics.

Aquests tractaments es poden administrar sols o, cada vegada més, en combinacions d’immunoteràpia i teràpies dirigides o de diferents immunoteràpies, segons el tipus de tumor, el risc, els tractaments previs i les característiques de cada persona. Els avenços en aquests tractaments han modificat de manera important l’abordatge del càncer renal avançat durant els darrers anys.

En casos seleccionats, la cirurgia, la radioteràpia o altres tractaments locals també poden formar part de l’estratègia terapèutica.

El càncer renal engloba tumors amb comportaments i necessitats terapèutiques molt diferents. Per això, la decisió sobre el tractament pot requerir la valoració coordinada de professionals d’Urologia, Radiologia, Anatomia Patològica i altres especialitats.

Acompanyament durant el procés oncològic

El diagnòstic i el tractament d’un càncer renal poden tenir un impacte emocional important, tant per a la persona afectada com per al seu entorn. Les preocupacions relacionades amb la malaltia, la cirurgia o altres tractaments, els canvis en la vida quotidiana o la incertesa davant del futur poden generar por, ansietat o dificultats d’adaptació.

L’acompanyament s’adapta a les necessitats de cada persona i pot ajudar a afrontar l’impacte emocional del diagnòstic i dels tractaments, facilitar l’adaptació als canvis i afavorir el benestar i la qualitat de vida.

Aquest suport pot ser especialment útil també durant el seguiment posterior al tractament, una etapa en què poden persistir preocupacions relacionades amb els controls o amb la possibilitat que la malaltia reaparegui (recidiva).

Consells per a la prevenció

No existeix una manera segura de prevenir el càncer renal, ja que alguns factors de risc, com l’edat, els antecedents familiars o determinades predisposicions genètiques, no es poden modificar. Tanmateix, adoptar hàbits saludables pot ajudar a reduir alguns dels factors que s’associen a un risc més elevat de desenvolupar la malaltia.

Què podem fer per reduir el risc?

  • Evitar el tabac: fumar és un dels principals factors de risc modificables del càncer renal. Deixar de fumar redueix progressivament aquest risc i aporta beneficis per a la salut general.
  • Mantenir un pes saludable: el sobrepès i l’obesitat s’associen a un risc més elevat de desenvolupar càncer renal. Una alimentació equilibrada i l’activitat física regular contribueixen a mantenir un pes adequat.
  • Fer activitat física regularment: un estil de vida actiu ajuda a controlar el pes, la pressió arterial i altres factors relacionats amb la salut cardiovascular i renal.
  • Controlar la pressió arterial: la pressió arterial elevada (hipertensió arterial) s’associa a un risc més gran de càncer renal. És important fer-ne un seguiment i seguir el tractament indicat quan sigui necessari.

Aquestes mesures no eliminen completament la possibilitat de desenvolupar un càncer renal, però poden contribuir a reduir-ne el risc i, alhora, afavorir la salut dels ronyons i de l’organisme en general. L’European Association of Urology identifica el tabac, l’obesitat i la hipertensió com a factors de risc establerts del carcinoma de cèl·lules renals.

Es pot fer detecció precoç del càncer renal?

Actualment, no es recomana un programa de cribratge sistemàtic del càncer renal per a tota la població. Molts tumors es detecten de manera incidental en proves d’imatge realitzades per altres motius.

En persones amb determinades síndromes hereditàries que augmenten considerablement el risc de desenvolupar tumors renals, sí que pot estar indicat un seguiment específic mitjançant proves d’imatge i assessorament especialitzat.

Viure amb la malaltia

L’experiència de viure amb un càncer renal pot ser molt diferent segons l’estadi de la malaltia, el tractament rebut i l’estat general de salut. Moltes persones amb un tumor localitzat poden reprendre progressivament la seva vida habitual després del tractament, mentre que altres necessiten controls o tractaments durant períodes més llargs.

Després d’una cirurgia renal

La recuperació dependrà del tipus d’intervenció i de l’abordatge utilitzat. Després d’una nefrectomia parcial o radical, és habitual necessitar un període de recuperació abans de reprendre completament les activitats quotidianes.

La majoria de persones poden viure amb normalitat amb un sol ronyó sa. Quan s’ha extirpat una part o la totalitat d’un ronyó, és important controlar periòdicament la funció renal i seguir les recomanacions de l’equip assistencial.

Cuidar la salut dels ronyons

Després del tractament és especialment important adoptar hàbits que contribueixin a preservar la funció renal i la salut general:

  • Seguir una alimentació saludable: una dieta equilibrada contribueix a controlar el pes, la pressió arterial i la salut cardiovascular.
  • Mantenir-se físicament actiu: l’activitat s’ha de reprendre progressivament després d’una intervenció i adaptar-se a la situació de cada persona.
  • Evitar el tabac: deixar de fumar aporta beneficis tant per a la salut general com després d’un diagnòstic de càncer.
  • Controlar la pressió arterial: la hipertensió pot afectar la funció dels ronyons, per la qual cosa és important fer-ne un bon seguiment.
  • Consultar abans de prendre determinats medicaments o suplements: alguns productes poden afectar els ronyons, especialment quan la funció renal està reduïda. És recomanable consultar-ho amb l’equip assistencial.

No és necessari seguir una dieta renal específica ni limitar de manera general la ingesta de líquids després d’una nefrectomia si la funció renal és adequada. Aquestes mesures només s’han d’aplicar quan existeixi una indicació individual.

Seguiment després del tractament

Després del tractament del càncer renal es programen controls periòdics. La freqüència i el tipus de proves depenen principalment de les característiques del tumor, el tractament realitzat, el risc que la malaltia reaparegui (recidiva) i la funció dels ronyons.

El seguiment pot incloure proves d’imatge, anàlisis de sang i valoració clínica. Aquests controls permeten detectar una possible reaparició de la malaltia, vigilar la funció renal i identificar possibles conseqüències del tractament.

Vida emocional, familiar i laboral

Un diagnòstic de càncer també pot afectar el benestar emocional, les relacions personals i la vida laboral. La incertesa davant dels controls, la por que la malaltia reaparegui o els canvis derivats del tractament poden generar preocupació fins i tot després d’haver finalitzat la fase activa del tractament.

Parlar d’aquestes preocupacions amb l’equip assistencial i demanar suport psicològic o social quan sigui necessari pot ajudar a afrontar millor aquesta etapa. En les persones que reben tractament per una malaltia avançada, el suport també forma part de l’atenció integral i pot ajudar a controlar els símptomes i preservar la qualitat de vida.

Organització i equip assistencial

A la Fundació Puigvert, el càncer renal s’aborda des d’una perspectiva especialitzada, personalitzada i multidisciplinària. Les característiques d’aquests tumors i la varietat de tractaments disponibles fan necessari valorar conjuntament aspectes urològics, oncològics, radiològics i relacionats amb la funció dels ronyons.

Unitat d’Urologia Oncològica

La Unitat d’Urologia Oncològica està especialitzada en el diagnòstic, tractament i seguiment dels tumors urològics, entre els quals hi ha el càncer renal. Disposa de circuits de diagnòstic i tractament especialitzats, cirurgia mínimament invasiva i robòtica, teràpies innovadores i accés a assaigs clínics.

L’abordatge del càncer renal pot requerir la coordinació de professionals de diferents especialitats, principalment Urologia, Radiologia, Anatomia Patològica i altres disciplines. Aquesta coordinació és especialment important per decidir entre opcions tan diverses com la vigilància activa, l’ablació, la cirurgia conservadora del ronyó, la nefrectomia radical o els tractaments sistèmics, tenint en compte tant el control del càncer com la preservació de la funció renal.

A la Fundació Puigvert, les persones amb càncer poden comptar amb un servei de Psicologia Clínica especialitzat en Urologia, que ofereix suport psicològic durant les diferents fases del procés oncològic.

Serveis especialitzats transversals

Com a hospital monogràfic, els serveis transversals estan superespecialitzats en les àrees d’Urologia, Nefrologia i Medicina Reproductiva:

Llegeix més sobre: Serveis especialitzats transversals.

Expertesa en cirurgia renal mínimament invasiva i robòtica

La Fundació Puigvert compta amb una àmplia experiència en cirurgia laparoscòpica i robòtica aplicada als tumors renals, inclosa la nefrectomia parcial, que permet extirpar el tumor preservant la resta del ronyó quan les característiques del cas ho fan possible.

La cirurgia robòtica forma part de les tècniques quirúrgiques avançades disponibles al centre i permet abordar casos seleccionats amb una gran precisió, especialment quan és necessari extirpar el tumor i reconstruir posteriorment el ronyó.

Línies de recerca pròpies

La recerca en càncer renal forma part de l’activitat del Grup de Recerca en Urologia de la Fundació Puigvert, integrat com a grup clínic a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). El grup desenvolupa recerca clínica i translacional en urologia oncològica, inclosos els tumors de ronyó, amb l’objectiu de traslladar els avenços científics a la millora del diagnòstic i del tractament.

Entre les principals línies de recerca relacionades amb l’oncologia urològica i renal destaquen:

  • Biomarcadors: estudi de biomarcadors en orina, sang i teixits mitjançant, entre altres tècniques, anàlisis genètiques i immunohistoquímiques aplicades als càncers urològics.
  • Nous tractaments i procediments: recerca clínica de nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a l’oncologia urològica i renal.
  • Cirurgia mínimament invasiva i robòtica: desenvolupament i avaluació de tècniques quirúrgiques avançades dirigides a millorar el tractament dels tumors urològics.
  • Medicina personalitzada: estudi de noves estratègies que permetin adaptar cada vegada més el diagnòstic i el tractament a les característiques de la malaltia i de cada persona.

La Fundació Puigvert integra la innovació, la medicina personalitzada, la recerca centrada en la persona i la perspectiva de gènere com a eixos transversals de la seva activitat de recerca.

Preguntes freqüents

Un tumor al ronyó sempre és càncer?

No. Existeixen tumors renals benignes i malignes. Les proves d’imatge permeten estudiar-ne les característiques i, en determinades situacions, pot ser necessari fer una biòpsia per conèixer amb més precisió de quin tipus de tumor es tracta.

El càncer renal provoca símptomes des del principi?

No necessàriament. Molts tumors renals es detecten de manera incidental durant una prova d’imatge feta per un altre motiu. Quan hi ha símptomes, un dels més característics és la sang a l’orina (hematúria), tot i que també pot tenir moltes altres causes.

Sempre s’ha d’extirpar tot el ronyó?

No. Quan és possible, es pot extirpar només el tumor i conservar la resta del ronyó mitjançant una nefrectomia parcial. La possibilitat de fer-la depèn de factors com la mida, la localització i la complexitat del tumor. Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical.

Es pot viure amb un sol ronyó?

Sí. La majoria de persones poden portar una vida plena i saludable amb un sol ronyó sa. Tot i això, és important controlar-ne la funció i seguir les recomanacions de l’equip assistencial.

Tots els tumors renals petits s’han d’operar?

No. En casos seleccionats, especialment davant de tumors petits i de baix risc, es pot optar per la vigilància activa. Altres tumors petits es poden tractar mitjançant ablació. La decisió depèn de les característiques del tumor i de l’estat general de salut.

Què és l’ablació d’un tumor renal?

És un tractament mínimament invasiu que permet destruir determinats tumors renals, habitualment introduint una agulla a través de la pell fins al tumor i aplicant-hi energia, sota el control de tècniques d’imatge.

La cirurgia robòtica és adequada per a tots els càncers renals?

No. És una de les possibles vies per realitzar determinades intervencions, especialment nefrectomies parcials, però l’abordatge quirúrgic s’escull segons les característiques del tumor, la complexitat de la intervenció i la situació de cada persona. Llegeix més sobre: Cirurgia robòtica urològica.

El càncer renal pot ser hereditari?

Sí, però només una minoria dels casos està relacionada amb síndromes hereditaris. Es pot valorar un estudi genètic quan el diagnòstic es produeix a una edat jove, hi ha diversos tumors o afectació dels dos ronyons, determinats tipus de tumor o antecedents familiars compatibles.

Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.

Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.