La Fundació ↗︎
El càncer renal o càncer de ronyó és una malaltia que apareix quan algunes cèl·lules del ronyó creixen de manera descontrolada i formen un tumor maligne. El tipus més freqüent en persones adultes és el carcinoma de cèl·lules renals, que representa la gran majoria dels càncers originats al ronyó. Dins d’aquest grup existeixen diferents subtipus, dels quals el carcinoma de cèl·lules clares és el més habitual. El càncer renal representa aproximadament el 3% de tots els càncers i és més freqüent en homes que en dones. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, la incidència augmenta amb l’edat. Trobar una massa o un tumor al ronyó no significa necessàriament que sigui maligne. Existeixen tumors renals benignes i diferents tipus de tumors malignes, amb característiques i comportaments diversos. Per això, quan es detecta una massa renal és important estudiar-ne la mida, la localització, les característiques radiològiques i altres factors per determinar el diagnòstic i decidir l’abordatge més adequat. Segons fins on s’hagi estès la malaltia, podem diferenciar de manera general: L’estadi de la malaltia, les característiques del tumor i l’estat general de salut són factors fonamentals per establir el tractament més adequat en cada cas. Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical i Cirurgia robòtica urològica. El càncer renal sovint no provoca símptomes en les fases inicials. Actualment, molts tumors renals es descobreixen de manera incidental durant una ecografia, una tomografia computada (TC) o una altra prova d’imatge realitzada per un motiu diferent. Les guies europees confirmen que la majoria dels carcinomes de cèl·lules renals es detecten actualment de manera incidental. Quan apareixen símptomes, poden variar segons la mida i la localització del tumor i l’extensió de la malaltia. La combinació tradicional de sang a l’orina, dolor al costat i una massa abdominal s’ha associat històricament al càncer renal, però actualment és poc freqüent que els tres signes apareguin alhora. La presència d’aquests símptomes no significa necessàriament que hi hagi un càncer renal, ja que poden tenir moltes altres causes. És important consultar-los perquè se’n pugui determinar l’origen. No es coneix una causa única del càncer renal. La majoria dels casos apareixen de manera esporàdica, és a dir, sense que existeixi una malaltia hereditària coneguda. Tanmateix, s’han identificat diversos factors que poden augmentar la probabilitat de desenvolupar-lo. Una petita proporció dels càncers renals està relacionada amb una predisposició genètica hereditària. Existeixen diferents síndromes que poden augmentar el risc de desenvolupar determinats tipus de tumors renals. Es pot sospitar especialment un component hereditari quan el càncer renal apareix a una edat jove, afecta els dos ronyons (bilateral), hi ha diversos tumors (multifocal) o existeixen antecedents familiars de càncer renal. En aquestes situacions es pot valorar l’assessorament i l’estudi genètic. Actualment, molts tumors renals es detecten de manera incidental, és a dir, durant una ecografia, una tomografia computada (TC) o una altra prova d’imatge realitzada per un motiu diferent, quan encara no provoquen símptomes. Quan es detecta una massa renal, l’objectiu de l’estudi és determinar si pot correspondre a un tumor maligne, quines característiques presenta, si està limitat al ronyó o s’ha estès a altres zones i com funcionen els ronyons. Aquesta informació permet establir el diagnòstic i seleccionar el tractament més adequat. Un cop diagnosticat el càncer renal, s’estudia fins on s’ha estès la malaltia (estadi). Es valora la mida del tumor, si està limitat al ronyó, si afecta estructures o ganglis limfàtics propers o si s’ha estès a altres òrgans (metàstasi). Quan s’obté teixit del tumor mitjançant una biòpsia o una intervenció quirúrgica, l’anàlisi al laboratori (estudi anatomopatològic) permet determinar el tipus de càncer renal i altres característiques que ajuden a estimar-ne el comportament i orientar el tractament. El tractament del càncer renal és personalitzat i depèn principalment de l’estadi de la malaltia, la mida i la localització del tumor, les seves característiques i l’estat general de salut de la persona. En els tumors localitzats, també és important valorar quina opció permet aconseguir un bon control del tumor preservant tanta funció renal com sigui possible. Les opcions poden incloure cirurgia, ablació, vigilància activa i tractaments sistèmics, entre altres estratègies. En determinades situacions es poden combinar diferents tractaments. La cirurgia és un dels principals tractaments del càncer renal localitzat. Sempre que les característiques del tumor ho permeten, es valora la possibilitat de conservar la màxima quantitat possible de teixit renal sa. Existeixen dos procediments principals: La cirurgia es pot fer mitjançant cirurgia oberta, laparoscòpica o assistida per robot. L’abordatge es decideix segons factors com la mida i la localització del tumor, la complexitat de la intervenció i les característiques de cada persona. Les tècniques mínimament invasives, com la laparoscòpia i la cirurgia robòtica, permeten realitzar la intervenció a través d’incisions petites i poden afavorir menys sagnat, menys dolor postoperatori i una recuperació més ràpida en casos adequadament seleccionats. La majoria de les persones poden portar una vida plena i saludable amb un sol ronyó sa. Tot i així, sempre que sigui oncològicament segur i tècnicament possible, preservar teixit renal pot contribuir a protegir la funció dels ronyons a llarg termini. Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical i Cirurgia robòtica urològica. L’ablació és un tractament mínimament invasiu que permet destruir determinats tumors renals mitjançant l’aplicació d’energia. Habitualment, s’introdueix una agulla a través de la pell fins al tumor, guiada per tècniques d’imatge, i s’utilitza energia tèrmica per destruir el teixit tumoral. Pot ser una opció per a tumors renals petits i localitzats, especialment en persones en què la cirurgia pot comportar un risc més elevat per l’estat general de salut o pels antecedents mèdics. La selecció adequada dels casos és fonamental. En determinats tumors renals petits i de baix risc, es pot optar per no intervenir immediatament i controlar-ne l’evolució mitjançant proves d’imatge periòdiques. És el que s’anomena vigilància activa. Aquesta estratègia permet evitar o ajornar els possibles riscos d’una intervenció en tumors que poden créixer molt lentament o mantenir-se estables. Si durant el seguiment apareixen signes de progressió, es pot replantejar el tractament. Després d’extirpar un càncer renal localitzat, en molts casos no és necessari administrar cap altre tractament i es realitza un seguiment periòdic. En determinats carcinomes de cèl·lules renals amb risc més elevat que la malaltia reaparegui (recidiva), es pot valorar un tractament posterior a la cirurgia (tractament adjuvant) amb immunoteràpia. Quan el càncer s’ha estès fora del ronyó, el tractament es decideix de manera individualitzada. Actualment, els principals tractaments sistèmics inclouen: Aquests tractaments es poden administrar sols o, cada vegada més, en combinacions d’immunoteràpia i teràpies dirigides o de diferents immunoteràpies, segons el tipus de tumor, el risc, els tractaments previs i les característiques de cada persona. Els avenços en aquests tractaments han modificat de manera important l’abordatge del càncer renal avançat durant els darrers anys. En casos seleccionats, la cirurgia, la radioteràpia o altres tractaments locals també poden formar part de l’estratègia terapèutica. El càncer renal engloba tumors amb comportaments i necessitats terapèutiques molt diferents. Per això, la decisió sobre el tractament pot requerir la valoració coordinada de professionals d’Urologia, Radiologia, Anatomia Patològica i altres especialitats. El diagnòstic i el tractament d’un càncer renal poden tenir un impacte emocional important, tant per a la persona afectada com per al seu entorn. Les preocupacions relacionades amb la malaltia, la cirurgia o altres tractaments, els canvis en la vida quotidiana o la incertesa davant del futur poden generar por, ansietat o dificultats d’adaptació. L’acompanyament s’adapta a les necessitats de cada persona i pot ajudar a afrontar l’impacte emocional del diagnòstic i dels tractaments, facilitar l’adaptació als canvis i afavorir el benestar i la qualitat de vida. Aquest suport pot ser especialment útil també durant el seguiment posterior al tractament, una etapa en què poden persistir preocupacions relacionades amb els controls o amb la possibilitat que la malaltia reaparegui (recidiva). No existeix una manera segura de prevenir el càncer renal, ja que alguns factors de risc, com l’edat, els antecedents familiars o determinades predisposicions genètiques, no es poden modificar. Tanmateix, adoptar hàbits saludables pot ajudar a reduir alguns dels factors que s’associen a un risc més elevat de desenvolupar la malaltia. Aquestes mesures no eliminen completament la possibilitat de desenvolupar un càncer renal, però poden contribuir a reduir-ne el risc i, alhora, afavorir la salut dels ronyons i de l’organisme en general. L’European Association of Urology identifica el tabac, l’obesitat i la hipertensió com a factors de risc establerts del carcinoma de cèl·lules renals. Actualment, no es recomana un programa de cribratge sistemàtic del càncer renal per a tota la població. Molts tumors es detecten de manera incidental en proves d’imatge realitzades per altres motius. En persones amb determinades síndromes hereditàries que augmenten considerablement el risc de desenvolupar tumors renals, sí que pot estar indicat un seguiment específic mitjançant proves d’imatge i assessorament especialitzat. L’experiència de viure amb un càncer renal pot ser molt diferent segons l’estadi de la malaltia, el tractament rebut i l’estat general de salut. Moltes persones amb un tumor localitzat poden reprendre progressivament la seva vida habitual després del tractament, mentre que altres necessiten controls o tractaments durant períodes més llargs. La recuperació dependrà del tipus d’intervenció i de l’abordatge utilitzat. Després d’una nefrectomia parcial o radical, és habitual necessitar un període de recuperació abans de reprendre completament les activitats quotidianes. La majoria de persones poden viure amb normalitat amb un sol ronyó sa. Quan s’ha extirpat una part o la totalitat d’un ronyó, és important controlar periòdicament la funció renal i seguir les recomanacions de l’equip assistencial. Després del tractament és especialment important adoptar hàbits que contribueixin a preservar la funció renal i la salut general: No és necessari seguir una dieta renal específica ni limitar de manera general la ingesta de líquids després d’una nefrectomia si la funció renal és adequada. Aquestes mesures només s’han d’aplicar quan existeixi una indicació individual. Després del tractament del càncer renal es programen controls periòdics. La freqüència i el tipus de proves depenen principalment de les característiques del tumor, el tractament realitzat, el risc que la malaltia reaparegui (recidiva) i la funció dels ronyons. El seguiment pot incloure proves d’imatge, anàlisis de sang i valoració clínica. Aquests controls permeten detectar una possible reaparició de la malaltia, vigilar la funció renal i identificar possibles conseqüències del tractament. Un diagnòstic de càncer també pot afectar el benestar emocional, les relacions personals i la vida laboral. La incertesa davant dels controls, la por que la malaltia reaparegui o els canvis derivats del tractament poden generar preocupació fins i tot després d’haver finalitzat la fase activa del tractament. Parlar d’aquestes preocupacions amb l’equip assistencial i demanar suport psicològic o social quan sigui necessari pot ajudar a afrontar millor aquesta etapa. En les persones que reben tractament per una malaltia avançada, el suport també forma part de l’atenció integral i pot ajudar a controlar els símptomes i preservar la qualitat de vida. A la Fundació Puigvert, el càncer renal s’aborda des d’una perspectiva especialitzada, personalitzada i multidisciplinària. Les característiques d’aquests tumors i la varietat de tractaments disponibles fan necessari valorar conjuntament aspectes urològics, oncològics, radiològics i relacionats amb la funció dels ronyons. La Unitat d’Urologia Oncològica està especialitzada en el diagnòstic, tractament i seguiment dels tumors urològics, entre els quals hi ha el càncer renal. Disposa de circuits de diagnòstic i tractament especialitzats, cirurgia mínimament invasiva i robòtica, teràpies innovadores i accés a assaigs clínics. L’abordatge del càncer renal pot requerir la coordinació de professionals de diferents especialitats, principalment Urologia, Radiologia, Anatomia Patològica i altres disciplines. Aquesta coordinació és especialment important per decidir entre opcions tan diverses com la vigilància activa, l’ablació, la cirurgia conservadora del ronyó, la nefrectomia radical o els tractaments sistèmics, tenint en compte tant el control del càncer com la preservació de la funció renal. A la Fundació Puigvert, les persones amb càncer poden comptar amb un servei de Psicologia Clínica especialitzat en Urologia, que ofereix suport psicològic durant les diferents fases del procés oncològic. Com a hospital monogràfic, els serveis transversals estan superespecialitzats en les àrees d’Urologia, Nefrologia i Medicina Reproductiva: Llegeix més sobre: Serveis especialitzats transversals. La Fundació Puigvert compta amb una àmplia experiència en cirurgia laparoscòpica i robòtica aplicada als tumors renals, inclosa la nefrectomia parcial, que permet extirpar el tumor preservant la resta del ronyó quan les característiques del cas ho fan possible. La cirurgia robòtica forma part de les tècniques quirúrgiques avançades disponibles al centre i permet abordar casos seleccionats amb una gran precisió, especialment quan és necessari extirpar el tumor i reconstruir posteriorment el ronyó. La recerca en càncer renal forma part de l’activitat del Grup de Recerca en Urologia de la Fundació Puigvert, integrat com a grup clínic a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). El grup desenvolupa recerca clínica i translacional en urologia oncològica, inclosos els tumors de ronyó, amb l’objectiu de traslladar els avenços científics a la millora del diagnòstic i del tractament. Entre les principals línies de recerca relacionades amb l’oncologia urològica i renal destaquen: La Fundació Puigvert integra la innovació, la medicina personalitzada, la recerca centrada en la persona i la perspectiva de gènere com a eixos transversals de la seva activitat de recerca. Un tumor al ronyó sempre és càncer? No. Existeixen tumors renals benignes i malignes. Les proves d’imatge permeten estudiar-ne les característiques i, en determinades situacions, pot ser necessari fer una biòpsia per conèixer amb més precisió de quin tipus de tumor es tracta. El càncer renal provoca símptomes des del principi? No necessàriament. Molts tumors renals es detecten de manera incidental durant una prova d’imatge feta per un altre motiu. Quan hi ha símptomes, un dels més característics és la sang a l’orina (hematúria), tot i que també pot tenir moltes altres causes. Sempre s’ha d’extirpar tot el ronyó? No. Quan és possible, es pot extirpar només el tumor i conservar la resta del ronyó mitjançant una nefrectomia parcial. La possibilitat de fer-la depèn de factors com la mida, la localització i la complexitat del tumor. Llegeix més sobre: Nefrectomia parcial i radical. Es pot viure amb un sol ronyó? Sí. La majoria de persones poden portar una vida plena i saludable amb un sol ronyó sa. Tot i això, és important controlar-ne la funció i seguir les recomanacions de l’equip assistencial. Tots els tumors renals petits s’han d’operar? No. En casos seleccionats, especialment davant de tumors petits i de baix risc, es pot optar per la vigilància activa. Altres tumors petits es poden tractar mitjançant ablació. La decisió depèn de les característiques del tumor i de l’estat general de salut. Què és l’ablació d’un tumor renal? És un tractament mínimament invasiu que permet destruir determinats tumors renals, habitualment introduint una agulla a través de la pell fins al tumor i aplicant-hi energia, sota el control de tècniques d’imatge. La cirurgia robòtica és adequada per a tots els càncers renals? No. És una de les possibles vies per realitzar determinades intervencions, especialment nefrectomies parcials, però l’abordatge quirúrgic s’escull segons les característiques del tumor, la complexitat de la intervenció i la situació de cada persona. Llegeix més sobre: Cirurgia robòtica urològica. El càncer renal pot ser hereditari? Sí, però només una minoria dels casos està relacionada amb síndromes hereditaris. Es pot valorar un estudi genètic quan el diagnòstic es produeix a una edat jove, hi ha diversos tumors o afectació dels dos ronyons, determinats tipus de tumor o antecedents familiars compatibles.
Troba informació clara i actualitzada sobre els nostres serveis i especialitats. Aprèn a cuidar de tu i dels teus amb continguts elaborats pels nostres professionals.Què és?
No tots els tumors renals són càncer
Càncer renal localitzat i avançat
Símptomes
Quins són els principals símptomes del càncer renal?
Causes i factors de risc
Principals factors de risc
Càncer renal hereditari
Com ho diagnostiquem?
Proves per diagnosticar el càncer renal
Determinar l’estadi i les característiques del tumor
Com ho tractem?
Cirurgia
Ablació del tumor
Vigilància activa
Tractament després de la cirurgia
Tractament del càncer renal avançat o metastàtic
Acompanyament durant el procés oncològic
Consells per a la prevenció
Què podem fer per reduir el risc?
Es pot fer detecció precoç del càncer renal?
Viure amb la malaltia
Després d’una cirurgia renal
Cuidar la salut dels ronyons
Seguiment després del tractament
Vida emocional, familiar i laboral
Organització i equip assistencial
Unitat d’Urologia Oncològica
Serveis especialitzats transversals
Expertesa en cirurgia renal mínimament invasiva i robòtica
Línies de recerca pròpies
Preguntes freqüents
Cercador de patologies i tractaments de salut urològica, nefrològica, andrològica, sexual i reproductiva.
