Càncer de testicle

• Augment de la mida d’un testicle o aparició d’un bony indolor.
• Sensació de pesadesa o molèstia a l’escrot.
• Canvis en la consistència del testicle, més dur del que és habitual.
• Dolor lleu o molèsties al testicle o a la zona inguinal.
• Inflor sobtada de l’escrot.
• Dolor lumbar, abdominal o toràcic en fases avançades de la malaltia.

El càncer de testicle es produeix quan les cèl·lules del testicle, encarregades de produir espermatozoides, pateixen alteracions genètiques que en provoquen un creixement descontrolat. L’origen exacte no sempre és conegut, però s’associa a factors del desenvolupament testicular i a canvis cel·lulars que poden aparèixer a edats joves, sent un dels càncers més freqüents en homes joves.

FACTORS DE RISC:

• Criptorquídia: testicle no descendit durant la infància, principal factor de risc conegut.
• Antecedents personals de càncer de testicle.
• Antecedents familiars de càncer testicular.
• Alteracions del desenvolupament testicular o infertilitat masculina.
• Edat jove: més freqüent entre els 15 i els 40 anys.
• Origen ètnic: incidència més elevada en homes de raça blanca.

TIPUS DE CÀNCER DE TESTICLE:

• Tumors de cèl·lules germinals: representen la gran majoria dels casos i s’originen a les cèl·lules productores d’espermatozoides.

• Seminomes: creixement més lent, solen diagnosticar-se en fases inicials i tenen molt bon pronòstic.

• No seminomes: inclouen diversos subtipus, acostumen a ser més agressius i poden aparèixer a edats més joves.

• Tumors mixtos: combinen components de seminoma i no seminoma en un mateix tumor.

• Anamnesi i història clínica: valoració de símptomes com l’aparició d’un bony o enduriment indolor al testicle, augment de mida, sensació de pes a l’escrot o dolor testicular, així com antecedents personals i familiars.

• Exploració física: exploració testicular detallada per detectar nòduls, canvis de consistència o diferències de mida entre els dos testicles.

PROVES D’IMATGE:

• Ecografia testicular: prova de primera elecció, no invasiva, que permet confirmar la presència d’una massa testicular i diferenciar lesions sòlides (sospitoses de càncer) de lesions quístiques.

• Tomografia computada (TAC): indicada un cop confirmat el diagnòstic per valorar la possible extensió del tumor als ganglis limfàtics o a altres òrgans.

PROVES ANALÍTIQUES:

• Anàlisi de sang amb marcadors tumorals: determinació de marcadors com l’alfa-fetoproteïna (AFP), la beta-hCG i la LDH, útils per orientar el diagnòstic, classificar el tipus de tumor i fer el seguiment.

• Altres analítiques: permeten valorar l’estat general del pacient abans d’iniciar el tractament.

CONFIRMACIÓ DIAGNÒSTICA:

• Orquiectomia inguinal: l’extirpació quirúrgica del testicle afectat és el procediment que permet confirmar definitivament el diagnòstic. Opcional: col.locar una pròtesi de testicle en el mateix acte quirúrgic.

• Evitar la biòpsia testicular prèvia: no es recomana perquè pot augmentar el risc de disseminació tumoral.

ESTUDI ANATOMOPATOLÒGIC:

• Anàlisi del teixit extirpat: permet identificar el tipus de tumor (seminoma o no seminoma) i les seves característiques.

• Classificació i estadiatge del tumor: informació essencial per establir el pronòstic i decidir el tractament més adequat.

SEGUIMENT DIAGNÒSTIC:

• Controls periòdics: combinació de proves d’imatge i analítiques per valorar l’evolució de la malaltia.

• Valoració especialitzada: imprescindible per adaptar el seguiment i el tractament a cada fase de la malaltia.

El càncer de testicle és un dels tumors amb millor pronòstic quan es diagnostica i tracta adequadament. El pla terapèutic s’adapta al tipus de tumor i a la seva extensió, amb l’objectiu de curar la malaltia i preservar la qualitat de vida del pacient.

• El tipus de tumor (seminoma o no seminoma): condiciona l’estratègia de tractament i la resposta a la quimioteràpia o la radioteràpia.

• L’estadi de la malaltia: determina si el càncer està limitat al testicle o s’ha estès a ganglis o altres òrgans.

• L’edat, l’estat de salut i el desig de fertilitat: factors clau per personalitzar el tractament.

A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge multidisciplinari i altament especialitzat, amb tractaments altament efectius i protocols adaptats a cada pacient.

a. CIRURGIA (ORQUIECTOMIA RADICAL):

La cirurgia és el primer pas terapèutic en pràcticament tots els casos de càncer de testicle. Permet confirmar el diagnòstic i eliminar el tumor de manera immediata.

• Extirpació del testicle afectat: elimina el tumor i evita la seva disseminació.

• Col.locació de pròtesi testicular (opcional).

• Accés quirúrgic segur i estandarditzat: es realitza a través de l’engonal per prevenir la propagació de cèl·lules tumorals.

• Recuperació ràpida: permet una reincorporació precoç a la vida quotidiana amb mínim impacte funcional.

b. QUIMIOTERÀPIA:

La quimioteràpia és un dels pilars del tractament del càncer de testicle, especialment en estadis avançats. Ha permès assolir taxes de curació molt elevades.

• Eliminació de cèl·lules tumorals residuals: actua sobre possibles focus microscòpics no visibles.
• Tractament de la malaltia disseminada: molt eficaç fins i tot en casos amb metàstasis.
• Altes taxes de curació: contribueix a un excel·lent pronòstic a llarg termini.

c. RADIOTERÀPIA:

La radioteràpia s’utilitza en alguns cassos, en el seminoma, com a tractament complementari o en situacions concretes.

• Radiació dirigida als ganglis limfàtics: redueix el risc de recurrència local.
• Tractament localitzat i controlat: minimitza l’afectació dels teixits sans.
• Indicació selectiva: s’aplica només quan el benefici supera els possibles riscos.

d. CIRURGIA DE GANGLIS LIMFÀTICS (DISSECCIÓ RETROPERITONEAL):

En alguns casos, és necessari extirpar ganglis limfàtics abdominals per controlar la malaltia o eliminar restes tumorals, sobretot en els cassos de ganglis metastàsics en el retroperitoni després de la quimioteràpia.

• Extirpació de ganglis afectats: elimina els focus tumorals residuals.
• Tècniques quirúrgiques especialitzades robòtiques: minimitzen el risc de complicacions.
• Millora del control oncològic: especialment en tumors no seminomes seleccionats.

e. PRESERVACIÓ DE LA FERTILITAT:

El tractament del càncer de testicle pot afectar la fertilitat, especialment en pacients joves. Per això, aquest aspecte es valora abans d’iniciar el tractament.

• Criopreservació de semen: opció recomanada abans de la quimioteràpia o radioteràpia.
• Assessorament reproductiu especialitzat: permet prendre decisions informades.
• Manteniment de les opcions de paternitat futura: aspecte clau del tractament integral.

SEGUIMENT I CONTROL A LLARG TERMINI:

El seguiment és essencial per detectar recaigudes i controlar possibles efectes secundaris dels tractaments.

• Controls periòdics amb exploració i marcadors tumorals: permeten detectar la recidiva de manera precoç.

• Proves d’imatge programades: asseguren un control adequat a llarg termini.

• Acompanyament mèdic continuat: orientat a la recuperació funcional i la qualitat de vida.

• Autoexploració testicular mensual: permet detectar canvis de mida, forma o consistència dels testicles de manera precoç.

• Consultar davant qualsevol canvi o bony indolor: especialment augment de volum, sensació de pes a l’escrot o molèsties persistents.

• Controls mèdics en homes amb factors de risc: com antecedents de criptorquídia (testicle no descendit) o antecedents familiars.

• No ignorar símptomes lleus: el càncer de testicle pot no causar dolor en fases inicials.

• Informació i educació sanitària en joves: és el tumor més freqüent en homes joves, especialment entre els 15 i els 40 anys.

• Evitar l’autodiagnòstic: davant qualsevol dubte, cal consultar amb l’especialista en urologia.

• Estil de vida saludable: mantenir una bona salut general contribueix al benestar global, tot i que no elimina el risc.

• Conèixer el bon pronòstic: la majoria dels casos de càncer de testicle es curen, fins i tot en fases avançades.

• Seguiment mèdic estricte i prolongat: és fonamental per detectar possibles recaigudes o efectes tardans del tractament.

• Adherència al tractament indicat: cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o vigilància activa, segons el tipus i l’estadi del tumor.

• Preservació de la fertilitat: valorar la criopreservació de semen abans del tractament quan estigui indicada.

• Adaptació als canvis físics: la pròtesi testicular pot ser una opció per a alguns pacients, si ho desitgen.

• Gestió dels efectes secundaris: com el cansament o els canvis hormonals, amb suport mèdic especialitzat.

• Suport psicològic i emocional: especialment important en pacients joves, per afrontar l’impacte del diagnòstic.

• Reincorporació progressiva a la vida quotidiana: laboral, social i esportiva, segons evolució clínica.

• Participació activa del pacient: comprendre la malaltia i el pla de seguiment facilita una millor vivència del procés.

• Accés a equips especialitzats: com els de la Fundació Puigvert, amb experiència en tumors urològics.

Unitat d’Urologia Oncològica: Som especialistes en el diagnòstic i tractament de tumors urològics: Diagnòstic precoç, tractament i seguiment dels tumors urològics, amb circuits ràpids i accés a cirurgia robòtica, teràpies innovadores i assaigs clínics.

• Alberto Breda (Cap d’Unitat)

• Andrea Gallioli
• Lluís Gausa Gascón
• Pavel Gavrilov
• Josep Maria Gaya Sopena
• Jordi Huguet Pérez
• Joan Palou Redorta
• Ruben Parada Moreno
• Óscar Rodríguez Faba
• Antonio Rosales Bordes
• Francesco Sanguedolce
• Angelo Territo

Coordinació interdisciplinària: el diagnòstic i tractament del càncer de testicle es realitza amb la participació i col·laboració estreta de diverses especialitats mèdiques, com la Urologia, la Radiologia, Anatomia Patològica, i mitjançant la cooperació amb serveis externs d’Oncologia Mèdica i Radioteràpia, per garantir un abordatge global de la malaltia.

• Estudi de biomarcadors en orina, sang i teixits: anàlisis genètics i immunohistoquímics aplicats a càncers urològics

• Recerca clínica de nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a l’oncologia urològica

El càncer de testicle és un tumor maligne que es desenvolupa als testicles i afecta principalment homes joves, sobretot entre els 15 i els 40 anys, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat.

QUINS SÍMPTOMES PODEN FER SOSPITAR UN CÀNCER DE TESTICLE?

El símptoma més habitual és l’aparició d’un bony dur o un augment de mida indolor al testicle, encara que també pot causar sensació de pes a l’escrot, molèsties testiculars o dolor lumbar en fases més avançades.

COM ES DIAGNOSTICA EL CÀNCER DE TESTICLE?

El diagnòstic es basa en l’exploració física, l’ecografia testicular i anàlisis de sang amb marcadors tumorals específics, i sovint es completa amb proves d’imatge per valorar si la malaltia s’ha estès.

QUAN HAIG DE CONSULTAR L’URÒLEG O ANAR A URGÈNCIES?

Cal consultar l’uròleg davant qualsevol canvi al testicle que persisteixi més de dues setmanes, i acudir a urgències si apareix dolor testicular intens i sobtat, ja que pot correspondre a altres patologies urgents.

EL CÀNCER DE TESTICLE ÉS CURABLE?

Sí, és un dels càncers amb millor pronòstic, amb taxes de curació molt elevades, especialment quan es detecta de manera precoç, fins i tot en casos en què la malaltia ja s’ha estès.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT HABITUAL DEL CÀNCER DE TESTICLE?

El tractament inicial sol ser l’extirpació quirúrgica del testicle afectat (orquiectomia), i segons el tipus de tumor i l’estadi, pot complementar-se amb quimioteràpia, radioteràpia o seguiment estricte.

PERDRÉ LA FERTILITAT O LA FUNCIÓ SEXUAL DESPRÉS DEL TRACTAMENT?

En la majoria dels casos, amb un sol testicle es manté la funció sexual i hormonal, però alguns tractaments poden afectar la fertilitat, per la qual cosa sovint es recomana preservar semen abans d’iniciar-los.

ES POT PREVENIR EL CÀNCER DE TESTICLE O DETECTAR A TEMPS?

No es pot prevenir, però l’autoexploració testicular regular ajuda a detectar canvis de manera precoç, fet que permet un diagnòstic ràpid i un tractament més eficaç.