Càncer de pròstata

Què és?

Hola

El càncer de pròstata és una malaltia caracteritzada pel creixement anòmal i descontrolat de les cèl·lules de la pròstata, una glàndula del sistema reproductor masculí situada sota la bufeta urinària i responsable de produir part del líquid seminal. És el càncer més freqüent entre els homes i, en molts casos, presenta una evolució lenta. La detecció precoç mitjançant revisions urològiques permet diagnosticar-lo en fases inicials i millorar el pronòstic.

Símptomes

ELS SÍMPTOMES MÉS HABITUALS DEL CÀNCER DE PRÒSTATA INCLOUEN:
• En la gran majoria dels casos, no hi ha símptomes algú, fet que en dificulta la detecció sense controls mèdics.

En aquests casos, normalment el pacient pot patir diversos símptomes de la micció (en orinar) que no tinguin cap relació amb el càncer, com:

• Dificultat per iniciar la micció o per buidar completament la bufeta.
• Flux d’orina dèbil, lent o interromput.
• Necessitat d’orinar amb més freqüència, especialment durant la nit (nictúria).
• Sensació persistent de buidatge incomplet després d’orinar.

En els casos menys freqüents, com a causa de la malaltia en fase avançada, pot haver-hi també aquests mateixos símptomes i, a part:

• Presència de sang a l’orina o al semen, menys freqüent.
• Dolor ossi, sobretot a l’esquena, els malucs o la pelvis, en estadis avançats de la malaltia."

Causes / factors de risc i tipus

"CAUSES PRINCIPALS:
El càncer de pròstata es produeix quan les cèl·lules de la glàndula prostàtica comencen a créixer de manera descontrolada. L’origen exacte no és conegut, però està relacionat amb alteracions genètiques adquirides al llarg de la vida i amb la influència de les hormones masculines (andrògens), que afavoreixen el creixement tumoral.
FACTORS DE RISC:
• Edat: el risc augmenta significativament a partir dels 50 anys.
• Antecedents familiars: tenir un pare o germà amb càncer de pròstata incrementa el risc.
• Factors genètics hereditaris (mutacions com BRCA1 o BRCA2).
• Origen ètnic: més freqüent i agressiu en homes d’origen afrodescendent.
• Dieta rica en greixos animals i carn vermella, i pobra en fruites i verdures.
• Obesitat i sedentarisme, associats a formes més avançades de la malaltia.
TIPUS DE CÀNCER DE PRÒSTATA:
• Càncer de pròstata localitzat: el tumor està limitat a la pròstata.
• Càncer de pròstata localment avançat: s’ha estès als teixits propers, però no a altres òrgans.
• Càncer de pròstata metastàtic: les cèl·lules canceroses s’han disseminat a ossos o altres òrgans.
• Segons agressivitat (Grau de Gleason): pot ser de baix, intermedi o alt risc, en funció de l’aspecte de les cèl·lules tumorals i la seva velocitat de creixement."

Com ho diagnostiquem?

EL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE PRÒSTATA ES BASA EN:
• Anamnesi i història clínica: valoració dels símptomes urinaris, antecedents personals i familiars de càncer de pròstata i factors de risc associats.
• Exploració física: especialment el tacte rectal, que permet al metge valorar la mida, la consistència i possibles irregularitats de la pròstata.

PROVES ANALÍTIQUES:
• Anàlisi de sang amb determinació de l’antigen prostàtic específic (PSA): marcador clau en la detecció precoç del càncer de pròstata. Valors elevats o en augment poden indicar la necessitat d’estudis complementaris, tot i que no són exclusius de càncer.
• Altres paràmetres analítics: segons el cas, poden ajudar a descartar altres patologies prostàtiques o a completar l’estudi diagnòstic.

PROVES D’IMATGE:
• Ressonància magnètica multiparamètrica de pròstata: prova fonamental per identificar lesions sospitoses, valorar-ne la localització i l’agressivitat, i planificar amb precisió la biòpsia.
• Ecografia transrectal: s’utilitza habitualment com a guia per a la realització de la biòpsia prostàtica.
• Altres proves d’imatge (PET-TC, TAC o gammagrafia òssia): indicades en casos seleccionats per valorar l’extensió de la malaltia quan es sospita afectació fora de la pròstata.

BIÒPSIA DE PRÒSTATA:
• Biòpsia prostàtica: és la prova definitiva per confirmar el diagnòstic de càncer de pròstata. Consisteix en l’extracció de petites mostres de teixit prostàtic per a la seva anàlisi microscòpica.
• Biòpsia dirigida per fusió d’imatge: permet augmentar la precisió diagnòstica en dirigir la presa de mostres a les zones sospitoses detectades prèviament.

ESTUDI ANATOMOPATOLÒGIC:
• Anàlisi del teixit obtingut: confirma la presència de cèl·lules canceroses i determina el grau d’agressivitat del tumor mitjançant l’escala de Gleason o el seu equivalent actual.
• Classificació del tumor: la informació obtinguda és clau per establir l’estadi de la malaltia i decidir el tractament més adequat per a cada pacient.

Com ho tractem?

"EL TRACTAMENT DEL CÀNCER DE PRÒSTATA DEPÈN DE:
El càncer de pròstata no té un únic tractament estàndard. L’estratègia terapèutica es defineix de manera individualitzada, tenint en compte les característiques del tumor i la situació clínica de cada pacient, amb l’objectiu d’obtenir el millor control de la malaltia amb el menor impacte possible en la qualitat de vida.
• L’estadi i l’agressivitat del tumor: determinen si el càncer és localitzat, localment avançat o metastàtic, i condicionen el tipus de tractament més adequat.
• El nivell de PSA i el resultat de la biòpsia: permeten valorar l’activitat del tumor i la seva possible evolució.
• L’edat del pacient, l’estat general de salut i les seves preferències: factors clau per adaptar el tractament a cada persona.
A la Fundació Puigvert s’aplica un abordatge personalitzat i multidisciplinari, amb una clara aposta per les tècniques mínimament invasives, orientades a curar la malaltia preservant al màxim la funció urinària, sexual i la qualitat de vida.

IMPORTÀNCIA DEL DIAGNÒSTIC PRECOÇ (PSA):
La detecció precoç del càncer de pròstata és clau per ampliar les opcions de tractament i reduir-ne l’agressivitat. El control periòdic del PSA permet identificar la malaltia en fases inicials, sovint abans que apareguin símptomes.
• Determinació del PSA a partir dels 50 anys: permet detectar el càncer de pròstata en fases inicials, quan les opcions de tractament són menys agressives i amb millors resultats.
• Cribratge individualitzat en homes amb factors de risc: antecedents familiars o símptomes urològics poden requerir controls abans dels 50 anys.
• Major probabilitat de curació: el diagnòstic precoç facilita l’accés a teràpies conservadores i mínimament invasives.

VIGILÀNCIA ACTIVA:
En alguns casos, especialment quan el tumor és de baix risc i evolució lenta, no és necessari iniciar un tractament immediat. La vigilància activa permet controlar la malaltia de manera estreta i segura, evitant tractaments innecessaris.
• Controls periòdics amb PSA, exploració urològica i proves d’imatge: permeten seguir l’evolució del tumor sense iniciar tractament immediat.
• Biòpsies de seguiment segons criteri mèdic: ajuden a confirmar que la malaltia continua sent poc agressiva.
• Evitació de tractaments innecessaris: redueix els efectes secundaris i manté la qualitat de vida mentre el tumor es manté estable.

TERÀPIA FOCAL:
La teràpia focal és una opció innovadora i mínimament invasiva indicada en pacients seleccionats amb càncer de pròstata localitzat. Tracta únicament la zona afectada pel tumor, preservant la resta de la pròstata i les estructures veïnes.
• Tractament dirigit només a la zona tumoral: preserva el teixit sa de la pròstata i minimitza els efectes secundaris.
• Crioteràpia: destrueix el tumor mitjançant temperatures molt baixes, amb alta precisió i baixa agressivitat.
• HIFU (ultrasons focalitzats d’alta intensitat): elimina el teixit tumoral mitjançant calor generada per ultrasons, sense necessitat de cirurgia oberta.
• Menor impacte funcional: redueix el risc d’incontinència urinària i disfunció erèctil en comparació amb tractaments més radicals.

CIRURGIA (PROSTATECTOMIA RADICAL):
La cirurgia és una de les principals opcions curatives en el càncer de pròstata localitzat o localment avançat. Actualment, es realitza majoritàriament amb tècniques mínimament invasives que permeten una recuperació més ràpida i millors resultats funcionals.
• Extirpació completa de la pròstata i, si cal, dels ganglis limfàtics: elimina el focus tumoral principal.
• Cirurgia mínimament invasiva per laparoscòpia o robòtica: redueix el dolor postoperatori, el sagnat i el temps d’hospitalització.
• Cirurgia robòtica amb sistemes Da Vinci i HUGO: tecnologia d’alta precisió que facilita la preservació de la continència urinària i la funció sexual.

RADIOTERÀPIA:
La radioteràpia és una alternativa eficaç a la cirurgia o un complement del tractament quirúrgic en determinats casos. Utilitza radiació d’alta precisió per destruir les cèl·lules tumorals preservant al màxim els teixits sans.
• Radioteràpia externa d’alta precisió: administra radiació dirigida per destruir les cèl·lules tumorals amb el mínim impacte sobre els òrgans veïns.
• Braquiteràpia prostàtica: col·loca fonts radioactives dins la pròstata per tractar el tumor de manera localitzada.
• Indicada en tumors localitzats o localment avançats: sola o combinada amb tractament hormonal.

TRACTAMENT HORMONAL (TERÀPIA DE PRIVACIÓ ANDROGÈNICA):
Aquest tractament té com a objectiu frenar el creixement del càncer de pròstata reduint l’estímul hormonal que el fa progressar. És una opció habitual en tumors avançats o com a complement d’altres tractaments.
• Reducció dels nivells de testosterona: frena el creixement de les cèl·lules canceroses dependents d’hormones.
• Tractament complementari a la radioteràpia o sistèmics en fases metastastàsiques: millora l’eficàcia del tractament amb radioteràpia o dels tractaments sistèmics
• Control dels símptomes: ajuda a reduir la progressió tumoral i el dolor en casos avançats.

QUIMIOTERÀPIA I TERÀPIES SISTÈMIQUES AVANÇADES:
En els casos més avançats o quan el càncer deixa de respondre al tractament hormonal, es poden indicar teràpies sistèmiques que actuen sobre tot l’organisme.
• Quimioteràpia: actua sobre les cèl·lules tumorals que s’han estès fora de la pròstata.
• Noves teràpies hormonals i dirigides: ofereixen opcions més eficaces i millor tolerades.
• Tractaments personalitzats: adaptats a les característiques biològiques del tumor.

SEGUIMENT I CONTROL A LLARG TERMINI:
El seguiment és una part essencial del tractament del càncer de pròstata, independentment de la teràpia aplicada. Permet detectar recaigudes de manera precoç i abordar els possibles efectes secundaris.
• Controls periòdics de PSA: permeten identificar signes de recurrència de la malaltia.
• Avaluació d’efectes secundaris: com la incontinència urinària o la disfunció erèctil, amb tractaments específics.
• Programes de rehabilitació i suport: orientats a millorar la qualitat de vida i el benestar global del pacient."

Consells per a la prevenció

"LA PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE PRÒSTATA ES BASA EN LA DETECCIÓ PRECOÇ I EN HÀBITS DE VIDA SALUDABLES:
• Controls urològics periòdics a partir dels 50 anys (o abans si hi ha antecedents familiars): permeten detectar precoçment alteracions de la pròstata mitjançant el PSA i l’exploració urològica, fins i tot abans que apareguin símptomes.
• Determinació i interpretació del PSA segons indicació mèdica: és una eina clau per identificar possibles canvis a la pròstata i valorar la necessitat de proves complementàries.
• Dieta equilibrada i saludable: rica en fruites, verdures, llegums, cereals integrals i peix, i baixa en greixos saturats i carns processades, pot contribuir a reduir el risc i afavorir la salut general.
• Mantenir un pes adequat: l’obesitat s’associa a formes més agressives de càncer de pròstata i a pitjor evolució de la malaltia.
• Activitat física regular: fer exercici de manera habitual ajuda a millorar la salut cardiovascular, el sistema immunitari i el benestar general.
• Evitar el tabaquisme i limitar el consum d’alcohol: el tabac s’associa a pitjor pronòstic i a més complicacions en pacients amb càncer.
• Informació i educació sanitària: conèixer els factors de risc i els símptomes d’alerta facilita la consulta precoç amb l’especialista."

Viure amb la malaltia

"CONVIURE AMB EL CÀNCER DE PRÒSTATA IMPLICA UN ACOMPANYAMENT INTEGRAL I PERSONALITZAT:
• Seguiment mèdic especialitzat i continuat: els controls periòdics permeten valorar l’evolució de la malaltia, l’eficàcia del tractament i la detecció precoç de possibles efectes secundaris o recaigudes.
• Adherència al tractament indicat: seguir correctament les pautes terapèutiques (cirurgia, radioteràpia, tractaments hormonals o vigilància activa) és essencial per optimitzar els resultats.
• Gestió dels efectes secundaris: la incontinència urinària, les alteracions sexuals o la fatiga poden aparèixer durant o després del tractament i disposen d’opcions terapèutiques i de rehabilitació específiques.
• Suport psicològic i emocional: el diagnòstic de càncer pot generar ansietat, por o canvis en l’estat d’ànim; el suport professional ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient i del seu entorn.
• Estil de vida saludable durant i després del tractament: mantenir una dieta equilibrada, fer exercici adaptat i descansar adequadament contribueix al benestar físic i emocional.
• Implicació activa del pacient: estar informat, participar en la presa de decisions i mantenir una comunicació fluida amb l’equip assistencial afavoreix una millor vivència de la malaltia.
• Suport familiar i social: compartir l’experiència amb familiars, cuidadors o associacions de pacients pot aportar acompanyament, comprensió i recursos útils."

Organització i equip assistencial

"A la Fundació Puigvert, l’abordatge del càncer de pròstata es duu a terme mitjançant una atenció altament especialitzada, rigorosa i coordinada, centrada en oferir diagnòstic precoç, tractament personalitzat i opcions terapèutiques d’última generació. El centre és l’únic hospital espanyol acreditat com a Centre d’Excel·lència Europeu en Càncer de Pròstata (EPCCE), reconeixement que avala la qualitat assistencial i la integració de diferents especialitats en el maneig integral de la malaltia.
• Coordinació interdisciplinària: el diagnòstic i tractament del càncer de pròstata es realitza amb la participació i col·laboració estreta de diverses especialitats mèdiques, com la Urologia, la Radiologia, Anatomia Patològica, i mitjançant la cooperació amb serveis externs d’Oncologia Mèdica i Radioteràpia, per garantir un abordatge global de la malaltia.
• Unitat d'Urologia Oncològica: dedicada al diagnòstic i tractament dels tumors de urològics (pròstata, bufeta, ronyó, testicle i penis), amb circuits ràpids i accés a cirurgia robòtica, teràpies innovadores i assaigs clínics. Utilitza tècniques diagnòstiques i quirúrgiques avançades i mínimament invasives, com les biòpsies dirigides, la cirurgia laparoscòpica en 3D 4K i la cirurgia robòtica amb robots de darrera generació (Da Vinci i HUGOTM).

S’hi inclouen en l’equip professional d’alt nivell, referents internacionals dins el seu àmbit com:
• Dr. Alberto Breda: cap de la Unitat d'Urologia Oncològica, expert internacional i pioner en el tractament robòtic del càncer de pròstata. Actual president de la Secció de Cirurgia Robòtica de l’Associació Europea d’Urologia (ERAS)
• Dr. Joan Palou: director del Servei d’Urologia de la Fundació Puigvert, reconegut internacionalment en urologia oncològica i en l’ús de cirurgia robòtica i laparoscòpica per al càncer de pròstata.
• Dr. Francesco Sanguedolce: uro-oncòleg del Servei d’Urologia i president de la Secció d’Imatge Urològica de l’Associació Europea d’Urologia (ESUI).
• Dr. JM Gaya: uro-oncòleg i cap clínic del Servei d’Urologia. Actual president de la Societat Catalana d’Urologia."

Línies de recerca pròpies

"LA FUNDACIÓ PUIGVERT DESENVOLUPA RECERCA INNOVADORA I MULTIDISCIPLINÀRIA EN L’ÀMBIT DEL CÀNCER DE PRÒSTATA I L’ONCOLOGIA UROLÒGICA, orientada a millorar la qualitat de vida dels pacients i a facilitar la transferència del coneixement a la pràctica clínica.
El grup de recerca en Urologia treballa en el diagnòstic, tractament i seguiment dels tumors urològics, amb especial atenció al càncer de pròstata, mitjançant tècniques quirúrgiques avançades i cirurgia mínimament invasiva.
PRINCIPALS LÍNIES DE RECERCA:
• Biomarcadors en orina, sang i teixits: anàlisis genètiques i immunohistoquímiques aplicades al càncer de pròstata i altres càncers urològics, per afavorir el diagnòstic precoç i la medicina personalitzada.
• Oncologia urològica amb enfocament translacional.
• Recerca clínica en nous procediments quirúrgics, medicaments i dispositius mèdics aplicats a l’oncologia urològica i renal.
Totes aquestes línies s’estructuren sobre quatre eixos transversals: innovació, medicina personalitzada, recerca centrada en el pacient i perspectiva de gènere, elements clau per avançar en el coneixement i el tractament del càncer de pròstata."

Preguntes freqüents

"QUÈ ÉS LA PROVA DEL PSA I PER QUÈ ES RECOMANA A PARTIR DELS 50 ANYS?
La prova del PSA (antigen prostàtic específic) és una anàlisi de sang que, juntament amb el tacte rectal, ajuda a detectar precoçment possibles alteracions de la pròstata i a identificar a temps un càncer de pròstata, sobretot a partir dels 50 anys (o abans si hi ha antecedents familiars).
EL PSA ALT VOL DIR SEMPRE QUE TINC CÀNCER DE PRÒSTATA?
No, un PSA elevat no diagnostica per si sol un càncer i també pot augmentar per causes benignes (com inflamació o creixement prostàtic), per això, si hi ha sospita, cal completar l’estudi amb proves específiques i, quan està indicat, biòpsia per confirmar el diagnòstic.
QUINS SÍMPTOMES POT DONAR EL CÀNCER DE PRÒSTATA, I ES POT TENIR SENSE NOTAR RES?
Sí, especialment en fases inicials pot no donar símptomes, i quan n’apareixen poden semblar-se als d’altres problemes prostàtics (dificultat per orinar, disminució de la força del raig, augment de la freqüència miccional o sensació de buidatge incomplet), motiu pel qual el control urològic i el diagnòstic precoç són clau.
QUAN HAIG DE DEMANAR VISITA (O ANAR A URGÈNCIES)?
Cal demanar visita si tens símptomes urinaris persistents, sang a l’orina o al semen, dolor ossi persistent, o si el PSA és anòmal; i cal anar a urgències si hi ha retenció urinària (no pots orinar), febre amb calfreds o dolor intens amb malestar important.
TOTS ELS CÀNCERS DE PRÒSTATA SÓN AGRESSIUS I NECESSITEN TRACTAMENT IMMEDIAT?
No, molts càncers de pròstata creixen lentament i, en casos seleccionats de baix risc, es pot optar per la vigilància activa per evitar efectes secundaris innecessaris, amb controls estrictes i tractament només si la malaltia mostra signes de progressió.
EN QUÈ CONSISTEIX LA VIGILÀNCIA ACTIVA I QUINS CONTROLS IMPLICA?
La vigilància activa és una estratègia de seguiment per a tumors de baix risc que inclou controls periòdics (com PSA i visites), i, segons el cas, proves addicionals per assegurar que el càncer continua estable i actuar a temps si canvia.
QUINES OPCIONS DE TRACTAMENT DEL CÀNCER DE PRÒSTATA OFEREIX LA FUNDACIÓ PUIGVERT?
A la Fundació Puigvert, el tractament es personalitza segons el risc i l’extensió de la malaltia, amb una aposta clara per tècniques avançades i mínimament invasives, com la cirurgia robòtica (da Vinci i HUGO) en casos indicats, i innovacions que milloren la precisió quirúrgica i la qualitat de vida postoperatòria. En cas seleccionat, es pot inclos indicar el tractement focal.
QUINS EFECTES SECUNDARIS PODEN APARÈIXER DESPRÉS DEL TRACTAMENT I COM ES CONTROLEN?
Alguns tractaments poden associar-se a incontinència urinària i disfunció erèctil, però el risc varia segons el tipus de tumor i el tractament escollit, i es poden aplicar mesures de rehabilitació i seguiment especialitzat per minimitzar l’impacte i recuperar funció i qualitat de vida. "

Notícies

Galeria d’imatges

Paraules clau